Petit observatori
L'antic ofici de cisteller
Tornant d'un viatge a peu, vaig aturar-me en un poble on em van dir que hi havia un home que feia cistells. Vaig entrar a casa seva. Eren unes peces boniques, però no eren cistelles tradicionals. Estaven fetes amb branques amples i rugoses que no s'assemblaven gaire al vímet. L'artesania era meritòria, però més aviat eren objectes decoratius. Per posar-los en un racó del menjador i guardar-hi diaris o bastons.
Acabo de rebre un imprès publicitari. Em conviden a la presentació d'uns productes, i a canvi em faran un regal: «Una magnífica cesta de picnic de gran tamaño y capacidad, ideal para las excursiones al campo...»Miro la fotografia i veig que és una petita maleta on s'han col·locat i subjectat perfectament plats, coberts i vasos, i que té unes corretges amb tanques.
Em sorprèn. ¿És que unacestano és com una cistella en català, un recipient obert, fet de vímet, amb una nansa que la travessa pel mig? Això és el que faAntoni Canal–explicaIsidre Font– des que tenia 17 anys al centre de Solsona. Ara en té 34 i continua la tradició dels cistells fets a mà. És una feina artesana i laboriosa, perquè el vímet s'ha d'estovar amb aigua. Si la pela és dura, ha d'estar submergida entre 10 i 15 dies, i després s'han de fer les tires i teixir el vímet.
Canaldiu que, si no fos pels boletaires, l'ofici de cisteller segurament ja no existiria. Parlant dels materials, el vímet és més fort que la canya, i sense nusos. També es fan cistells per posar-hi flors o fruites, i aquesta intenció decorativa deu ajudar a la permanència d'aquest ofici. El cinema ens ha deixat la imatge de la noia que porta un cistell ple de flors, a la pel·lículaPigmalió, i que les intenta vendre a la porta del teatre. Les grans cistelles també han servit per posar-hi la roba que s'havia de rentar, en aquells temps en què es feia la bugada al safareig comunal i el sabó era artesà, fet a casa.
Potser no n'hi ha gaires, avui, de cistellers que treballin manualment amb ganivet i tisores de podar. Es tracta d'un ofici antic, perquè hi ha referències documentals que el vímet es feia servir ja a l'antic Egipte i a l'imperi romà. Al segle passat van començar a aparèixer nous materials, però avui contemplar la construcció lenta i precisa d'un cistell pot constituir tot un privilegi.
Entristeix pensar que, algun dia, la gent pugui anar a agafar bolets amb una galleda de plàstic d'un verd llampant.
