El tauró i el roger

Un dibuixant d'El Punt,JAP, ha resumit amb saviesa l'operació de fusió de La Caixa i Caixa de Girona. Escricfusió, però, arran de l'acord de les entitats financeres, hauria d'haver parlat d'absorció, que és del que es tracta, ateses les proporcions del peix gros i del petit. És a dir: el verb que cal fer servir ésdevorari no pasunir.JAPdibuixa l'estrella deMiróamb dos braços que s'obren com la gola serrada d'un tauró. Aquest depredador és a punt d'engolir un peixet amb cara d'astorament i pànic. Resulta que el logotip de Caixa de Girona és exactament aquest peixet, unichtusamb unes reminiscències cristianes que mai no he pogut saber per què carai es feia servir per identificar una caixa. Però bé, el roger (que és un especimen de roca molt apreciat pels gironins) acabarà dins la panxa de qui controla el mercat amb més solvència i sense agitacions aparents. Aquest és el resum.

De la mateixa manera que no se sap per què el símbol és un peix, de la mateixa manera, ningú no sap del cert perquè el consell d'administració de Caixa de Girona va desestimar la fusió (aleshores sí que se'n podia dir així) amb les entitats que han infantat aquesta nova Unnim de logotip dispers. Hi va influir, potser, aquell punt d'orgull patriòtic que tenen els gironins, que són, en aquest aspecte, tan delicats com un roger. El director de Caixa de Girona,Manel Serra, en l'últim número de la revistaEngega, de la UdG, declara que «des d'un punt de vista econòmic, es podia discutir la racionalitat de la decisió, però en un cas com aquest les emocions tenen un pes important». És discret i mesurat. Ell estava a favor de la fusió amb Sabadell, Terrassa i Manlleu. Veurem si aquest dilluns, a Girona, torna a vèncer l'emotivitat gironina o els criteris freds del Fitch i el Banc d'Espanya.