La roda
Una pell de brau molt actual
Ahir TV-3 va emetreAdéu Espanya?, l'interessant documental deDolors Genovèsque arrenca del cèlebre vers deJoan Maragall,ara que es commemora el 150 aniversari del seu naixement. Les crítiques preventives del Partit Popular i de Ciutadans diuen molt del seu tarannà. Abans de veure'l, per si de cas, hi estan en contra no fos que donéssim idees independentistes. També aquests dies, passejant per les llibreries, m'he trobat una joia que no m'he resistit a comprar. Columna Edicions ha tingut l'encert de tornar a publicar, just 50 anys després,La pell de brau,deSalvador Espriu.La relectura en subratlla l'absoluta vigència. No l'havia llegit des de l'època escolar quan, malgrat la perícia del professor, sempre se t'escapen intencions i matisos. A l'adolescent li queda, amb prou feines, l'anècdota que una pell de brau, oberta, s'assembla molt al mapa de la península Ibèrica. Ara, en aquesta edició, hi ha les claus per ajudar-te a interpretar el poema d'Espriu.Val molt la pena llegir la lectura crítica de l'obra que en fan, entre d'altres,Juan-José López Burniol, Francesc-Marc Àlvaro, Pilar RaholaoManel Cuyàs,quatre patums de la nostra opinió publicada que admiro per dotzenes de motius diferents.
En alguns versos, però, no cal ni interpretacions pel que es va escriure fa mig segle: «Fes que siguin segurs els ponts de diàleg/ i mira de comprendre i estimar/ les raons i parles dels teus fills».
L'Adéu Espanyade l'oda deMaragalli encara mésLa pell de brau, escrita en la plena nit del franquisme, tenien raó de ser. I en tenen encara. Dos dels poetes més decisius de la nostra literatura han tractat, ja fa moltes dècades, el diàleg de sords entre Catalunya i Espanya. I som allà mateix. Intentant resoldre, a cops de politiqueta, una qüestió cultural. Amb la paradoxa que la distància, en democràcia, encara es va fent gran i més gran. I aquella «esperança» que manteniaSalvador Espriupel desig d'entendre's s'ha anat esvaint. A falta de remei, doncs, potser només hi ha una sortida.
