Eleccions del Barça: el que està en joc

Tots els aspirants a presidir el FC Barcelona coincideixen a no qüestionar el model esportiu. De manera que les controvèrsies s'hauran de dirimir en altres àmbits. Jo votaré aquell que millor afronti aquests temes.

ESTADI. El Camp Nou necessita una modernització que aporti comoditat, més que una ampliació. ¿Quan s'ha omplert? Com a molt, un parell de vegades en el mandat de l'actual president. Per tant, ¿es justifica una obra faraònica i costosíssima, impossible de rendibilitzar? Necessitem més espai per al soci o abonat, ascensors, nova activitat comercial i de restauració; en definitiva, més i millor servei per al soci. Això sí que és prioritari, i molt menys costós que ampliar-ne la capacitat.

ABONAMENTS. L'overbookingde socis promogut per l'actual presidència només pot desembocar en un problema entre socis antics, amb abonament, i socis nous que volen ferventment substituir-los. S'ha de frenar l'entrada de nous socis racionant-la i acceptant, això sí, descendents dels socis actuals. Així mateix, s'ha de reconduir aquells socis nous que no tenen intenció d'obtenir un abonament cap a una altra categoria ¿per exemple, membres col·laboradors¿,

sense els drets patrimonials, econòmics i polítics (vot) que té el soci de ple dret.

Pocs saben que un soci/abonat actual no té garantit l'ús opropietatdel seu seient en el futur. Ni tan sols el canvi per una ubicació més dolenta a l'estadi, ja que els estatuts no impedeixen que la junta pugui prendre-li el seient i, si vol, donar-l'hi a un altre soci. El president que garanteixi que això no passarà, i que acabi amb l'espasa de Dàmocles de l'accés indiscriminat de nous socis, tindrà el meu vot.

TRANSPARÈNCIA. La Comissió Economicoestatutària (CE) ha de ser l'autèntic òrgan de control del patrimoni del club i de la gestió econòmica de la junta. És sorprenent que cap òrgan digui res quan s'incompleixen de manera flagrant promeses electorals. La junta sortint va prometre no apujar els carnets, i el primer any l'increment dels abonaments va ser del 40%. Va assegurar que uns fons d'inversió aportarien finançament i que no es recorreria a La Caixa, i el primer any va trucar a aquesta entitat perquè organitzés el crèdit sindicat. Va negar que tingués intenció de vendre's un pam de patrimoni del club, i va vendre Can Rigalt i part dels terrenys de Sant Joan Despí i ha posat en marxa l'operació del Miniestadi.

Malgrat que estic d'acord amb alguna de les decisions finalment adoptades, no és acceptable que per comprar vots es venguin promeses que se sap per endavant que s'incompliran. I menys acceptable és que cap òrgan de control ¿la CE o el síndic del soci¿ no digui res sobre això. La CE hauria de modificar el seu estatus actual d'acord amb aquests criteris:

¿Els seus membres haurien de ser persones de reconeguda independència respecte de la junta i una trajectòria professional contrastada en el sector financer o empresarial. I s'hauria d'impedir que poguessin passar a ser directius fins transcorreguts almenys dos anys de la seva sortida de la CE.

¿La CE hauria de tenir accés a la comptabilitat del club i a qualsevol document o contracte que requerís, per poder denunciar el que consideri perjudicial per a la bona marxa de l'entitat o una transacció efectuada en condicions anormals de preu o de mercat.

¿Qualsevol venda o compra patrimonial que impliqui una modificació de més d'un 10% del patrimoni actual real (no comptable) hauria de tenir l'aprovació prèvia de la CE.

¿La CE faria propostes de millora susceptibles de ser presentades als compromissaris. I, a més, supervisaria i donaria públicament la seva opinió sobre el compliment o no de les promeses electorals en l'àmbit econòmic i patrimonial.

Necessitem un òrgan de control independent, com passa en l'àmbit empresarial, associatiu o polític. No podem seguir amb l'actual, merament consultiu i sense poder. Ni podem permetre exercicis de travestisme com el viscut fa poc, quan el president de la comissió va passar, d'un dia per l'altre, de supervisor a supervisat, és a dir, membre de la junta. ¡Vergonyós!

Així doncs, ¿qui no tindrà el meu vot? El que preocupa o hauria de preocupar més el soci és el que he citat: el futur del Camp Nou, què pot passar amb els abonaments per l'excés de socis i com controlar el patrimoni i la transparència del club. No veig que la junta actual hagi fet cap esforç per reconduir aquests temes. Al contrari, encara avui sento el presidenciable continuista aspirar a superar els 200.000 socis. Un gran disbarat que agreujaria encara més els problemes que he exposat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha una altra candidatura que està formada per algun membre actual de la junta i per exdirectius que van ser, en gran mesura, impulsors dels problemes que denuncio (el projecte deNorman Foster,overbookingde socis i aposta per Betandwin en lloc d'Unicef). Tampoc puc donar-li el meu suport perquè no hi veig propòsit d'esmena.

Espero que el debat sobre aquests temes sigui prou clarificador. A veure qui rectifica i té la valentia de reparar errors. I, sisplau, que ningú torni a votar per promeses sense sentit.