El torn
La prohibició és invocar la igualtat en va
M'indigna i m'entristeix veure dones engabiades en un tros de tela, però el que em subleva més és la hipocresia dels qui les volen ajudar per imperatiu legal. Abans de plantejar la prohibició del nicab o el burca al Parlament de Catalunya o al Senat, ens haurien d'explicar què faran l'endemà. ¿Quant pensa invertir el PP en mediació cultural? ¿O és que les multes aconsegueixen un tracte més igualitari, sense més ni més? La polèmica el que ha provocat és la doblevictimitzacióde les víctimes, ignorades pels seus homes i subestimades pels qui fan bandera de la seva defensa.
Aquests dies he rellegit el llibre de la feminista marroquinaFàtima Mernissisobre les seves memòries de nena en un harem de la medina de Fes.Mernissiens ensenya que dones que van viure confinades, com la seva pròpia mare, la seva àviaLalla Yasminai la seva tiaHabiba, aparentment no es van rebel·lar, però mai van renunciar a la llibertat. La seva reivindicació la van projectar en aquella nena que de l'escola alcorànica va aconseguir saltar a la Sorbona i doctorar-se en Ciències Polítiques. La submissió que atribuïm a aquelles dones és injusta amb històries com la de l'egípciaAisha Taymour, heroïna del feminisme musulmà. Presonera entre quatre parets fins que va morir (1906), va escriure incansablement poemes contra el vel, en àrab, turc i persa.
Històries de dones invisibles que en llocs tan mortificats com l'Afganistan s'alimenten de gestos imprescindibles per guanyar la batalla que no vam aconseguir amb els nostres tancs. Els ha posat cara sota el burcaRamón Lobo.Al seu últim llibre,Cuadernos de Kabul, el corresponsal de guerra explica la lluita de noies de 20 anys que «se la juguen» en partits de futbol per aconseguir la seva petita quota de llibertat: trobades compartides fora del país amb jordanes, i fins i tot alemanyes. O la calma de les alumnes de l'autoescola Usmani, assegudes al volant tot i els crits de veïns que els diuen putes. Els EUA i els seus aliats els vam prometre que, amb les armes, les alliberaríem del burca.No fem ara més falses promeses. En democràcia no hi pot haver persones sense cara, però no a qualsevol preu.
