El partit dels drets humans

El país de l'Arc de Sant Martí i de la «unitat en la diversitat» ocupa fins a mitjans de juliol el focus informatiu internacional per la rellevància del Mundial de futbol, però també per alguns elements socials i polítics que envolten l'esdeveniment i que el fan destacar molt més enllà d'aspectes purament esportius. El continent africà organitza per primera vegada una Copa del Món de futbol, i Sud-àfrica, que tan sols 20 anys enrere patia el terrible règim de segregació racial de l'apartheid i mantenia empresonat Nelson Mandela, consolida a poc a poc la seva jove democràcia. En política exterior i des del 1994, el país ha tingut un paper decisiu en la resolució de conflictes armats i en situacions d'inestabilitat al continent africà, i ha contribuït de manera significativa a l'enfortiment de les institucions africanes. És bo, doncs, que subratllem les bones notícies, però també és pertinent que recordem que aquesta antiga colònia britànica passa per dificultats i manté importants mancances i assignatures pendents en matèria de drets humans.

Així, problemes com els alts índexs de violència de gènere contra dones i nenes, la prevalença del VIH/sida o la violència xenòfoba contra la població immigrada i refugiada formen part de l'agenda de drets humans del país i cal que siguin abordats pel govern de Jacob Zuma.

Comencem per la sida, que ja té caràcter de pandèmia. Prop de 5,7 milions de persones (d'una població total de 50 milions) conviuen amb el virus a tot el país. Tot i els actuals esforços del Govern de Zuma per dedicar més atenció a la prevenció i a millorar l'accés al tractament terapèutic de la malaltia, l'estigma i l'exclusió social de les persones que viuen amb el VIH continuen sent un gran problema. Des del mes d'abril, el Ministeri de Salut disposa d'un servei d'assessorament i proves del VIH a gran escala però, tot i l'augment de la partida pressupostària, caldria millorar l'accés al tractament de persones que viuen en zones rurals mal comunicades. A més, a conseqüència de la discriminació de gènere, el VIH/sida continua afectant de manera desproporcionada les dones, amb uns índexs de prevalença de dos a quatre vegades superiors als dels homes en el tram d'edat de 15 a 34 anys.

Una altra de les qüestions que preocupa és la violència selectiva i periòdica que pateixen persones refugiades i migrants. El medi de cultiu que suposa la manca de serveis bàsics i la pobresa que pateixen les barriades més pobres de les grans ciutats com Johannesburg, Durban o Ciutat del Cap, es canalitza sovint amb violència cap a les comunitats d'estrangers provinents de països veïns, com Zimbabwe o Moçambic, o de refugiats de països com Somàlia, Etiòpia o la República Democràtica del Congo. Es percep els migrants i refugiats com a competidors en àmbits com l'ocupació, l'accés a l'habitatge i les oportunitats econòmiques, i se'ls converteix en blanc de la violència xenòfoba, que inclou atacs i saquejos de petits comerços propietat d'estrangers, sovint amb la complicitat i connivència amb els violents de la mateixa policia sud-africana. Amnistia Internacional fa temps que està documentant els perills que pateixen les persones refugiades, des del maig de 2008, quan la violència a gran escala va provocar una seixantena de morts i el desplaçament intern de milers de persones.

Si parlem estrictament de la Copa del Món i dels preparatius que Sud-àfrica ha afrontat en els darrers sis anys, des que va ser elegida seu del Mundial 2010, sectors empobrits del país han cridat l'atenció sobre el fet que la majoria de la població continua estant exclosa, econòmicament i socialment, d'alguns dels suposats beneficis del Mundial.

En un país amb alts índexs de delinqüència i morts violentes, la policia i les forces de seguretat han elaborat un pla detallat, seguint les directrius de la FIFA, que inclou la protecció dels estadis de futbol en una àrea de seguretat de 10 km, així com la vigilància de les seus de les seleccions, i de totes les altres zones on pugui haver-hi presència de visitants. És lògic que així sigui, tot i que ens preocupa que la policia, en el seu afany de protegir els visitants de la Copa del Món, pugui utilitzar mitjans letals contra presumptes delinqüents de manera contrària al que estableixen les normes internacionals de drets humans, o bé fer un ús excessiu de la força i violar el dret als mitjans de vida de les persones que intenten exercir la venda ambulant al voltant de les seus del Mundial. Amnistia Internacional té constància en els darrers mesos d'un augment de conductes policials il·legítimes, que impliquen assetjament de venedors ambulants o persones sense llar en zones empobrides i densament poblades dels centres urbans, fet que inclou registres, detencions arbitràries i extorsió com a condició per quedar lliure de la custòdia.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Certament, Sud-àfrica és un país apassionant, jove i vibrant. I més enllà de la Copa del Món de futbol, té molts recursos, potencial i capacitat per capgirar aquestes situacions i guanyar el partit dels drets humans, el més important de tots. President d'Amnistia Internacional

Catalunya.