El general que ni menjava ni dormia

Quan ets general dels Estats Units, vas vestit amb botes de Rambo i disfressat de camuflatge et penses que ets el rei del món.

Quan, des de fa un any, dirigeixes els 267.000 soldats de l'OTAN a l'Afganistan l'autoestima es converteix en una arma de destrucció massiva. Quan, a sobre, vas capturar Saddam Hussein, vas matar Abu-Mussab al-Zarqaui i la teva dèria vital és capturar Bin Laden, et penses que ja ho pots dir tot. I t'ensorres en la vanitat dels teus galons. El general Stanley McChyrstal, en una entrevista a la revista Rolling Stone, va acusar Obama de no semblar gaire involucrat en «la puta guerra» de l'Afganistan i d'estar interessant, únicament, a sortir a la fotografia. En la mateixa publicació, el general s'ha mofat del vicepresident Biden, de l'embaixador a Kabul, de l'administració americana, de tots els responsables de seguretat, del mort i de qui el vetlla. No n'ha salvat ni un i s'ha quedat tan ample.

Si fins ara la Casa Blanca aplaudia que McChrystal fos tan pencaire que només dormia quatre hores i feia un sol àpat al dia (per no perdre temps mentre porta a terme la seva missió de pau), de cop i volta consideren que la seva insubordinació, en públic, no té cap precedent en la història dels Estats Units. Si amb les seves declaracions buscava que el destituïssin, ha triat la fòrmula més efectiva. No sembla que sigui un error involuntari dir-li cul d'olla a Barack Obama.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Al capdavall, però, per més que hagi faltat al respecte al president dels Estats Units i també a la resta de filòsofs del Pentàgon, tot plegat només són paraules. Ofenen, però no maten. Costa de creure, en canvi, que també fossin equivocacions de bona fe tota aquella campanya d'atacs aeris realizada a prinicipis d'aquest any en què les tropes de McChrystal mataven dotzenes de civils afganesos. Dia rere dia.

¿Com es podien equivocar tant, tantes vegades, tan sovint? Si aquest home té gana i va curt de son, potser que li regalin un coixí i que li donin algun bistec. O ni que sigui un grapat de cacauets. De la mida del seu cervell.