Els canvis en el mercat de treball
La reforma, una oportunitat
El nou marc laboral ha de facilitar la flexibilitat interna de les empreses i combatre l'absentisme
La reforma, una oportunitat_MEDIA_3 /
Al'avaluar la importància de la reforma laboral, sens dubte la més àmplia des de 1994 i ara en trànsit parlamentari perquè es confirmi com a llei, hem de fugir de dues posicions que poden situar en una perspectiva inadequada la seva transcendència en l'ocupació i en l'economia.
Per un costat, podria considerar-se marginal el paper de la regulació jurídica en l'evolució del mercat de treball, considerant que la seva reforma no alterarà el sentit de l'esmentada evolució. L'altra posició extrema seria estimar que, en l'origen de la crisi econòmica i de l'ocupació, la regulació ha tingut un rol central, com ho serà també la seva contribució a la superació. Totes dues desenvolupen una confusió de plans sobre el paper del marc jurídic laboral.
Així, i en primer lloc, és evident que l'origen de la crisi actual no està, ni al nostre país ni en altres, en el marc regulatori laboral i, per tant, no és possible pensar que l'increment de la desocupació en si té la seva arrel originària en una excessiva rigidesa d'aquell marc. Països amb marcs regulatoris molt flexibles han experimentat igualment una accentuada crisi econòmica i un increment de la desocupació.
NO OBSTANT, tampoc per això pot avalar-se l'altra posició extrema de laneutralitatdel marc jurídic en l'evolució de l'atur, amb una destrucció sobtada i massiva d'ocupació amb pocs precedents fins i tot a nivell comparat.
No sembla discutible que la resposta de les nostres empreses a un mercat en forta recessió ha estat, entre altres mesures, la limitació de costos laborals mitjançant una ràpida eliminació de contractes de treball, ja que no han funcionat clamorosament els mecanismes de la denominada flexibilitat interna (reducció de salaris, ajustos de jornada i horari, més mobilitat funcional i geogràfica). I una reducció tan ràpida ha estat possible gràcies al matalàs de flexibilitat donat per un alt índex de contractació temporal (directa o indirecta). Només els últims mesos s'ha afectat decididament els contractes indefinits.
Per això no es pot afirmar que el marc jurídic del mercat de treball hagi estat neutral en aquest increment sobtat de la desocupació. Aquest és un marc que, a causa de la seva rigidesa en aspectes essencials del contracte de treball, ha propiciat un índex de temporalitat molt alt i una limitació de la contractació indefinida. Per tant, la regulació laboral no és indiferent ni a la correlació entre desocupació i crisi ni a la distribució de la càrrega de l'atur entre diferents col·lectius.
Un cop establerta en la seva mesura la importància de les regles jurídiques del mercat de treball, una avaluació del contingut de la reforma laboral s'ha de fer segons si pot tenir conseqüències positives tant en la recomposició del mercat de treball com, per tant, en la seva contribució –entre altres factors– a la recuperació econòmica.
En aquest sentit, hem d'apreciar avanços importants, molt essencialment en l'àmbit de la intermediació del mercat de treball i en la promoció del contracte indefinit. No obstant, encara hem de considerar-los insuficients. Un marc laboral que no propiciï més l'ús de la flexibilitat interna, que no potenciï l'adaptació de les condicions de treball fixades en convenis col·lectius a les necessitats de les empreses (especialment de les pimes), que no combati adequadament l'absentisme injustificat i, en fi i sobretot, que no configuri una nova dinàmica d'estructura i de contingut de la negociació col·lectiva, no només mantindrà la segmentació del nostre mercat de treball, dificultant tota possibilitat d'un nou model econòmic, sinó que obstaculitzarà la millora de la gestió empresarial i l'increment quantitatiu i qualitatiu de l'ocupació. Som davant d'una oportunitat històrica de corregir deficiències endèmiques en el nostre mercat laboral, i les pròximes setmanes poden ser claus per fer-ho. Esperem que, per fi, puguem aprofitar-la.
Però, la responsabilitat del repte no recau exclusivament sobre els poders públics. El canvi de la normativa només és part de la tasca pendent, en la mesura en què cal un canvi en la negociació col·lectiva, tant en la seva articulació com en els seus continguts.
L'EXPERIÈNCIA de la reforma de 1994 ens ensenya que una promoció de la flexibilitat pel canvi de la norma estatal pot acabar neutralitzada per convenis col·lectius que no recullin o fins i tot que s'oposin al canvi. Per tant, hem d'introduir modificacions importants per propiciar convenis més dinàmics i al mateix temps amb continguts més innovadors, i permetre que les empreses, especialment les de dimensió més petita, puguin adaptar les condicions de treball regulades en els convenis superiors a les seves circumstàncies específiques. Hem de combinar adequadament les dues funcions que ha de desenvolupar la negociació col·lectiva en un sistema modern de relacions laborals, que són tant la regulació de drets i deures de treballadors i empresaris com la contribució a una gestió competitiva de les empreses. Catedràtic de Dret del Treball.
