Set x set
L'Oréal, perquè tu ho vals
Si el meu cosí Manolo, que treballa a la Seat de Martorell, tornés de les vacances a Almeria explicant-me que ha vist, després de fer una capbussada, el logotip de l'empresa automobilística estampat al llom d'un sorell, em preocuparia molt seriosament per la seva salut mental.
És el que li va passar aFèlix Millet. Que va guillar a les Maldives amb tota la parentela, a compte de la Fundació, i va entreveure un peix amb una taca al costat que li va recordar l'anagrama de la constructora Ferrovial. S'ha de ser un maníac de manual per posar-se a fer arqueig de caixa en aquell paradís tropical, entre cocoters i aigües de color turquesa. Vaja, pitjor que l'oncle Gilito quan se li encegaven els ulls amb el símbol del dòlar.
Això és l'únic que ens queda: disfrutar amb sentit de l'humor de la impagable correspondència del saquejador confés del Palau –digna de ser publicada en volum de tapes dures i pa d'or–, perquè de l'altre tema, de la comissió circense al Parlament, no en traurem l'aigua clara.
Notícies relacionadesLes corrupteles i les seves variants, de tan universals, s'han convertit en unreality showen si mateixes, un autèntic espectacle. A tot arreu sona la mateixa cançó, ara a França, amb el presumpte finançament il·legal de la Unió per un Moviment Popular (UMP). Segons sembla,Sarkozytambé anava a lessoiréesa la mansió de madameBettencourt,hereva d'un imperi cosmètic, en les quals es repartia diners en metàl·lic. L'Oréal, perquè tu ho vals. ¿Mussitaria aquesta consigna el llavors alcalde de Neuilly-sur-Seine a l'acariciar el sobre embuatat a la butxaca de la seva americana?
Pot ser que sigui el llegat d'una educació tardofranquista –llavors el glamur era a l'altra banda dels Pirineus–, però no puc evitar que l'escàndol L'Oréal, amb els seus rivets dethriller, m'enlluerni. Milionaris de bressol, majordoms perversos, illes que són regals, grans bufets d'advocats, amants i gigolós… Tottrès chic, très français. El cas Palau, en canvi, no deixa de tenir un aire caspós. Aquí surten cartes que no fan més que riure i tiquets d'esmorzar, amb Cacaolat inclòs.