La roda
Nacionalisme que no dóna per menjar
Diumenge passat, el30 minuts, de TV-3, va furgar en els veritables motius que han dut els fills del fotògrafAgustí Centellesa vendre l'arxiu del seu pare a Salamanca. Una hora més tard, ho teníem molt clar: per diners. És legítim que, amb allò que els va deixar el pare, els dos germans mirin de procurar-se el millor pla de pensions possible gràcies als 700.000 euros del Ministeri de Cultura (aquí, el Departament només s'estirava fins als 500.000). ¿I vostè què hauria fet? ¿Hauria mirat per Catalunya o per la pròpia butxaca? ¿Està segur que, per calers, no hauria dut també els negatius a l'Arxiu de la Guerra Civil? De teves a meves, ja se sap...
De fet, l'interessantíssim reportatge, titulatMemòria fotogràfica, aprofitava per plantejar què passaria també amb altres arxius de fotògrafs comJoan Colom oOriol Masponsquan ja no hi siguin. De cop i volta, l'efecteCentelles ha creat un precedent. Les autoritats tremolen mentre els fills del grans fotògrafs es freguen les mans amb les picossades que poden arribar a esgarrapar.
Notícies relacionadesÀlex,el fill d'Oriol Maspons, assegut al sofà amb el seu pare al costat, va dir una de les grans frases de l'any: «El nacionalisme està molt bé per anar a veure el Barça, però no ens dóna per menjar». A casa ens vam aixecar de la butaca i vam aplaudir. Des d'aquella definició escatològica que tant li agrada de repetir aAlbert Boadella(«els nacionalismes són com les llufes, que només s'aguanten les pròpies») que no en sentíem una de tan encertada.Àlex Masponsno amagava les cartes i admetia que considerarien ofertes, tant si venien d'un ministeri francès, com un d'espanyol com d'un departament d'aquí. Va quedar claríssim: sempre al millor postor.
No ens enganyem, és la nova mirada catalana. Hi ha qui passarà a la història, i amb tot el mereixement, per uns quants milers de fotografies magnífiques. I hi ha qui no hi passarà per 200 mil euros. Ja se sap, «el nacionalisme no dóna per menjar». Magnífica síntesi d'on som i cap a on anem.