La roda
Iniciativa social i lideratge polític
Sovint discutim sobre la capacitat associativa de la nostra anomenada «societat civil». Hi ha coses que resulten òbvies, diguin el que diguin els papers i els experts. Una d'aquestes obvietats és que la societat catalana té una capacitat d'iniciativa absolutament admirable: iniciativa cultural, però també empresarial; iniciativa artística i també esportiva o escolar; iniciatives solidàries, de creació de grups i associacions, iniciatives per fer recerca i per fer teatre, per fer negoci i per entretenir-se, iniciatives perquè sí, gairebé pel gust mateix de tenir-les, d'inventar-les, iniciatives d'impuls individual i iniciatives enteses com a tasca col·lectiva.
Moltes són extraordinàriament eficaces, tot i mantenir un caràcter molt discret. Certament, hi ha centenars de grups escampats pel país que es troben regularment per actuar junts, per llegir i comentar llibres, per fer debats i tertúlies
–i bons àpats–, per organitzar conferències, excursions, balls o accions solidàries. A l'estiu, al costat dels concerts més publicitats, hi ha nombroses iniciatives musicals, reduïdes, gairebé clandestines, però d'una gran riquesa; al costat dels grans esdeveniments esportius, hi ha tornejos amables i desinteressats; i hi continua havent conferències, taules rodones, jornades i debats. El clixé del català individualista, garrepa, sorrut i introvertit és un clixé tronat.
Notícies relacionadesEstaria bé que els grups que ara són actius deixessin constància de la seva existència en una base de dades. Ens sorprendria la dimensió del fenomen, que, si fos més conegut, podria crear col·laboracions i complicitats. Per això no ha de resultar estrany que també sorgeixin iniciatives polítiques de sota de les pedres, des de la creació de plataformes i agrupacions fins a l'organització de les actuals consultes sobiranistes o de la gran manifestació del 10 de juliol.
I per això estranya, en canvi, que molts catalans participatius i compromesos s'encaminin a l'abstenció en períodes electorals. Una conclusió possible: la molta iniciativa social no troba lideratges polítics convincents.
