La roda
¿Per què ho comparen amb Kosovo?
Fa pocs dies el Tribunal Internacional de l'Haia ha dit que el dret internacional no es pot oposar a la independència unilateral proclamada per Kosovo fa uns mesos, senzillament perquè una declaració d'independència és un acte polític, no jurídic. Sèrbia havia demanat un pronunciament a aquest tribunal, segurament perquè no s'esperava que dictaminés en aquesta direcció.
Immediatament, destacats personatges del Govern espanyol –la vicepresidenta, el ministre d'Exteriors– però també el presidentMontillas'han afanyat a dir que Kosovo no té res a veure amb Catalunya i que, per tant, val més que no ens hi fixem. Però, si de debò creguessin que els dos casos no tenen res a veure, segur que no correrien a comparar-los. Quan parlen de fum, és que ja endevinen el foc. La Casa Blanca també ha dit una cosa semblant. Recordem, però, que la Casa Blanca va dir el 1999 que Kosovo no seria mai independent, mai. I el 2008, va apadrinar la independència del país. Això demaiisempre, en política, no vol dir res.
Notícies relacionadesEl fet mateix que el Govern espanyol, que ha reconegut tots els estats del món, grans i petits, encara no reconegui Kosovo és ben curiós. De fet, s'està entrenant per no reconèixer Catalunya d'aquí a poc. Però llavors no podrà invocar tampoc la Constitució espanyola, que diu que l'Exèrcit ha de vetllar, i intervenir, per mantenir les fronteres. El tribunal de l'Haia també ha aclarit aquest punt: les fronteres intocables són les exteriors, perquè cap país no n'ha d'envair un altre (¡si no és de l'eix del mal, és clar!), però, en canvi, la independència d'una zona del país només remou les fronteres interiors, no les exteriors. D'altra banda, avui la independència no significa pas crear una frontera nova, sinó esdevenir major d'edat i poder prendre decisions per si mateix.
De moment, el nostre Parlament en fa una de freda i una de calenta: aprova una llei de vegueries que no pot aplicar i que congela; però almenys prohibeix les corrides de toros. Si encara no hem arribat a la majoria d'edat, molts ja s'adonen, a contracor, que hi som més a prop.