La roda
Ciutats que volen ser importants
Per unes obres domèstiques que no s'han acabat quan havíem convingut, dilluns vaig haver de dormir en un hotel. Vaig pensar que a la meva ciutat, que té pretensions de ser la Harvard del Vallès, em seria fàcil. Al centre de la vila, a tocar del nou Ajuntament, hi ha un hotel de quatre estrelles amb un restaurant, Vermell, que s'ha posat prou de moda a Sant Cugat. No havia fet reserva perquè no havia calculat que dormiria fora de casa. Amb la maleta i el raspall de dents em vaig trobar dret davant de la porta automàtica de l'hotel que no s'obria per cap cantó. En veure'm palplantat allà, un vigilant que era dins va bellugar, amb poques ganes, un sol dit per assenyalar-me un petit rètol. Tancat per vacances des de l'1 d'agost. ¿El millor hotel d'una població de 80.000 habitants fa vacances? No ho havia vist mai.
Un cop al cotxe, vaig recordar que al costat del centre comercial que separa Sant Cugat de Rubí hi ha un altre hotel que fa bona pinta. Sobretot pel que en diuensuites. Tancat a pany i forrellat. La tercera opció no va anar millor. L'hotel de la cadena AC no és que estigués tancat, és que encara no l'havien obert. Vistes les mancances del meu poble, vaig baixar a Barcelona. A la primera, vaig trobar un llit. Les habitacions del NH Constanza, el preu i el pàrquing, impecables. Vam demanar si per sopar al restaurant de l'hotel, el Nhube deFerran Adrià (perdó,by Ferran Adrià,com posa a tot arreu) havíem de reservar taula. Ens van dir que no calia. Vam pujar al primer pis, però el restaurant estava tancat. Els ho vam comunicar a recepció, que no en tenien ni idea. Prou feines tenien a explicar a un client italià –pantalons i sabates blanques– que, a l'agost, l'espectacle de flamenc que havien contractat per les onze de la nit només es feia a la tarda. A nosaltres, després de consultar-ho, ens van dir que, per reformes, havien traslladat el Nhube a la sala d'esmorzars. Elmaitre, ja entaulats, es va disculpar perquè només tenien la carta del servei d'habitacions.
Espero amb candeletes que les nostres ciutats es posin les piles. Especialment, si tenen tantes pretensions.
