Un divertiment (polític) d'estiu

En les caloroses nits d'estiu, quan et gires i et regires tot buscant un son reparador, és habitual entrar en un vaporós estat de semiconsciència, un estadi intermedi en què la ment experimenta moments d'extrema lucidesa on flueixen tant novel·les senceres com fórmules matemàtiques que, al despertar, se'ns escapen com l'aigua d'entre els dits. També a vegades transitem cap a una mena de somni hiperrealista i, en casos comptats, el record queda fresc a la memòria. Això és el que em va passar ara fa uns dies amb una visió que avançava esdeveniments de la nostra apassionant vida política, i que, perquè és d'un innegable interès comú, he decidit compartir amb tots els lectors.

Tot comença amb les pròximes eleccions catalanes que, com apunten ja algunes enquestes, guanya Convergència i Unió per majoria absoluta.Artur Masforma un executiu bicolor (de CDC i d'UDC), amb algun independent, però sense grans fitxatges ni sorpreses, i comença a governar. El PSC viu moments d'extrema confusió, però sense trencadissa, iJosé Montillaaccepta continuar en el càrrec i exercir de cap de l'oposició fins que s'aclareixi el panorama.

Com era també d'esperar, les instruccions d'unMasencoratjat cap al grup parlamentari de CiU al Congrés són concloents: cap ajuda aZapatero,que se'n surti tot sol si pot. El president espanyol va fent la viu-viu però no té més remei que avançar les eleccions fent-les coincidir amb les municipals i autonòmiques del 2011. La crisi encara és molt forta i els socialistes s'enfonsen arreu. Perden l'Ajuntament de Barcelona (ja he dit que el somni és hiperrealista) i el de Sevilla, Saragossa, la Corunya i també els governs d'Aragó, Castella-la Manxa i Astúries. El PP arrasa als seus feus (Múrcia, País Valencià, Madrid) i obté majoria absoluta al Congrés.Zapa-

tero presenta la dimissió la mateixa nit electoral. El seu rostre demacrat i les llàgrimes dels pocs seguidors aplegats al carrer Ferraz és de les coses del somni que més m'han quedat gravades a la memòria.

Rajoyforma un govern fortament condicionat per la FAES, i, per tant, perJosé María Aznar,que es considera l'artífex de la victòria, i inicia el seu mandat amb l'anunci d'una forta recentralització amb l'excusa de l'eficiència econòmica. Mentrestant, el PSOE viu un congrés convuls. La candidatura continuïsta, formada pel tàndemBlanco-Chacón,topa amb una inesperada candidatura, la del president extremeny,Guillermo Fernández Vara, que amb el suport de Prisa (al somni llegeixo la notícia de la seva candidatura aEl País) i amb l'estranya aliança dels partidaris deJosé Bonoi els guerristes derrota el sector zapaterista.Chacónaprofita l'ocasió per tornar a Catalunya i substituirMontilla com a primera secretària del PSC. Però li va d'un pèl, perquèMontserrat Turaaconsegueix un sorprenent 40% de suport.

A tot això,Masja té enllestit un pla per fer un referèndum sobre el concert econòmic, la seva oferta electoral estrella. Com a resposta a aquest desafiament,RajoyconvocaFernández Varaa la Moncloa i tots dos acorden una mena de LOAPA 2 i, gran terrabastall que em fa regirar-me al llit, una reforma de la llei d'educació que retalla les competències de les autonomies i garanteix el dret dels alumnes a cursar tots els estudis en castellà arreu del territori. A Catalunya, la indignació és màxima.Mascompareix a la televisió i fa una crida a tots els partits catalanistes a sumar-se a un govern de concentració nacional per fer front a l'agressió. Al PSC, la negativa deChacóna enfrontar-se al PSOE de la mà de CiU provoca una revolta interna que obliga l'exministra a dimitir.Montillatorna com a garant de la unitat socialista com a primer secretari i repescaAntoni Castellscom a vicepresident de la Generalitat.

La resposta del PSOE és immediata.Fernández Vara denuncia el protocol de relacions amb el PSC i organitza el PSOE a Catalunya ambChacónal capdavant. Amb l'inici del curs escolar, la pressió política es dispara. Madrid envia inspectors a les escoles per fer complir la llei. A tot això el jutgeJuli Solazdicta sentència delcas Palaui certifica que CDC va cobrar comissions il·legals. La situació del Govern de concentració es fa insostenible iMasconvoca eleccions anticipades.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

CiU, PSC, ERC i ICV porten al seu programa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i arrasen a les eleccions. Madrid intenta impedir el referèndum però la pressió de la Unió Europea i l'ONU l'obliga a recular. PSOE i PP es neguen a fer campanya pelnoi opten per afavorir l'abstenció. Igual que per a Montenegro, la Unió Europea fixa un mínim del 55% de participació per donar validesa a la consulta. La campanya es desenvolupa amb normalitat i Catalunya, com ja va passar amb els toros, torna a ser el centre d'atenció mediàtica mundial. L'expresident finlandès,Martti Ahtisaari, que supervisa el procés, anuncia el resultat final a la televisió quan...¡riiing!, sona el mòbil i és algú que em confirma que encara som a l'agost del 2010 i que la nit anterior havia abusat dels mojitos.

Periodista.