El torn
La metàfora de l'aprenent de bruixot
La metàfora d'aquesta tardor és aprenent de bruixot. És com si, amb cada nou curs, una pel·lícula en 3D s'avancés als esdeveniments i convertís la ficció en pedagogia política. La paradoxa de la globalització és que mentre el món es torna més unit, el poder es torna més difús. Mentre Zapatero practica la Realpolitik a la Xina i el Japó, Catalunya viu un dilema dramàticament escenificat abans de l'estiu: fer un salt cap endavant o quedar-se encallada durant dècades.
Catalunya va tenir aquest mateix dilema a finals del segle VIII. Llavors va succeir que el governador abbàssida de Barcelona Suleiman ibn al-Arabi es va dirigir a Carlemany, desesperat davant el creixent poder de l'Estat central a Còrdova de l'omeia Abd-ar-Rahman I. Era conscient que el futur residia a adaptar l'estructura econòmica, l'ordre social i la cultura política a un temps de canvis. No va anar amb compte i es va equivocar. El final va ser que Catalunya va acabar sent una marca carolíngia. L'error es va deure a una mala formació política en la presa de decisions. Avui passa el mateix.
Notícies relacionadesAl marge del debat sobre si el nivell C de català a la universitat és una mesura necessària, inoportuna, desencertada o forasenyada, una cosa està clara: Catalunya no tindrà futur mentre no tingui una universitat entre les 100 primeres del món. Però ¿per què no la té? Perquè estem davant d'una institució que mostra, primer, poca traça a l'hora de seleccionar professorat, d'escollir projectes o de promoure lideratge i, segon, desídia al deixar l'excel·lència dels seus membres en mans d'uns organismes governamentals poc clars en les seves decisions. En conclusió, el seu present és dolent, però el seu futur és pitjor.
Al món actual, la paraula clau és influència i no força; però nosaltres anem a contratemps. Un canvi d'actitud és obligat si volem seguir en el futur el ritme marcat per Europa, i no convertir-nos en una simple marca seva com ja va succeir en el passat.
