28-N, futbol i comèdia

Estic indignat amb José Montilla. ¿Com se li acut posar les eleccions al Parlament el 28 de novembre? Que no sabia que, per a aquella tarda, ja havia comprat dues entrades -platea, fila 5, passadís- per a la Villarroel, per anar a veure el Joel Joan i el Pere Ponce fent de policies de Chicago a Pluja constant? El país en va ple. Els uns tenien previst, per a aquell diumenge, anar a veure Agost de Tracy Letts, a la Sala Gran del TNC. Els altres, després de tres anys de no trobar entrades per veure El mètode Grönholm, ara n'havien comprat per anar al Poliorama amb cunyats, consogres i nebots. Tots junts hi faran cap, després d'una votació familiar, per veure el que consideren el millor actor del país -Jordi Boixaderas- i per sentir la millor veu -Lluís Soler-. Els més petits, sabent que del Gerónimo Stilton s'han venut un milió de llibres a Catalunya, el 28-N el volien veure ara, al teatre Condal, en versió teatral dirigida per l'Àngel Llàcer. Aquella mateixa tarda de diumenge, el Mag Lari havia d'omplir l'Auditori de Sant Cugat, la població amb més quitxalla del principat.

Tants dies com té l'any i ell, sense encomanar-se a ningú, ens convoca a les urnes. ¿Com pot ser que el president Montilla, que ha estat tan curós per no malmetre la visita del Papa a la Sagrada Família, no hagi tingut en compte la programació teatral i familiar dels catalans per decidir la data dels comicis catalans? I qui diu el calendari teatral, diu el sardanístic, el de les puntaires, la programació televisiva o les grans cites futbolístiques. D'aquestes eleccions, com va dir Artur Mas, l'important no és la data en què se celebrin sinó el resultat. Amb el Barça-Madrid, que se n'ha fet tant de mullader, passa exactament el mateix. Que es jugui, o no, el mateix dia de les eleccions és una cosa purament anecdòtica. L'únic que és important de debò és el resultat. I, per guanyar el Madrid, depenem molt més de Villa que de Montilla.