Ensenyar en català a la universitat

La Conselleria d'Univer-sitats ha proposat finalment un Decret de Competències Lingüístiques per al professorat universitari, un decret que ha estat àmpliament consensuat. Certs actors, però, i certs sectors s'hi han oposat immediatament, com acostumen a fer quan es parla del català a la universitat. L'odi que alguns catalans i alguns espanyols senten per la llengua catalana,

però per cap altra, és un cas que acabarà sortint als llibres de psiquiatria.

El decret és bo, però, per mi, massa suau. Quan vaig anar a Alemanya, la universitat de Münster em va fer un examen d'idioma, que van suspendre el 35% dels candidats. Deien, amb raó: «Si vostè no sap alemany, no podrà aprofitar els ensenyaments i, doncs, no cal que es matriculi». Perquè era evident que els professors feien, i fan, les classes en alemany.

Aquí, ai Senyor, no es demana que les facin en català, sinó només que l'entenguin si els estudiants el fan servir, perquè si no l'entenen no els podran avaluar, i els estudiants tenen el dret a usar la

seva llengua a la universitat i tot arreu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquí, l'acreditació lingüística no és retroactiva, només es demana a aquells que vulguin accedir a una càtedra universitària -tenir catedràtics ignorants és francament lleig-; els professors estrangers en podran ser més o menys eximits i només se'ls demanarà que, al cap de dos anys, entenguin el català, no que l'usin a classe. ¿És demanar massa? I encara: el decret no es refereix en exclusiva al català, sinó també al castellà i a una tercera llengua.

Cap professor ni cap premi Nobel no deixarà de venir a Catalunya per culpa d'aquest decret. No hi vindran si creuen que les nostres universitats no són prou prestigioses, prou potents. Hem d'aconseguir que ho siguin. Prestigiant també la llengua del país. Qui té problemes amb el català, és que té uns altres problemes. Ho sento per ell.