editorial
L'Afganistan, una missió de guerra
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
El president del Govern hauria de deixar-se de subterfugis com «escenari bèl·lic» i reconèixer que la situació a l'Afganistan és de guerra. Amb això ajustaria el lèxic a la realitat i, de passada, neutralitzaria les crítiques de Mariano Rajoy, la màxima preocupació del qual està en la terminologia i no en els objectius de la missió, si s'ha de jutjar la seva intervenció d'ahir al Congrés. I, no obstant, el que és més important és comprendre i transmetre a l'opinió pública per què Espanya manté un cos expedicionari de 1.500 militars al cor de l'Àsia.
Atès que no hi ha dubte sobre la consistència legal de la missió, beneïda per l'ONU, el que convé és insistir en les raons per continuar a l'Afganistan, afrontar els riscos que comporta i explicar per què l'erari hi ha destinat en gairebé nou anys 1.900 milions d'euros. En aquest cas és indispensable, també, transmetre a l'ànim dels ciutadans que la presència al pedregar afganès d'una força d'estabilització dirigida pels Estats Units s'inscriu en el que s'entén per seguretat global o, dit d'una altra manera, resposta global al terrorisme islamista. Tot plegat exclou fins i tot la possibilitat que els militars operin com a integrants d'una oenagé i obliga a acceptar el fet que hi ha un adversari en armes.
Si es concreten aquestes dades, té poc fonament defensar la necessitat de sortir de l'Afganistan com més aviat millor. Ni tan sols el calendari amb què treballen els Estats Units per iniciar la tornada a casa a mitjans de l'any que ve, el que discutirà al novembre l'OTAN i el que eventualment pot tenir en ment el president Hamid Karzai, poden defugir la dada certa que l'Afganistan està més a prop de convertir-se en un Estat fallit que en construcció.
Les eleccions legislatives de dissabte són una mostra fefaent de la debilitat institucional afganesa. Perquè, sigui quin en sigui el resultat, hi ha el convenciment que les estructures de poder locals, la presència dels talibans en el 40% del territori i la corrupció rampant prevaldran. Per tot plegat té sentit la missió a l'Afganistan, encara que comporti situacions tan difícils de pair com l'atemptat del mes passat d'un talibà a la base de Qala-e Nau.
