EDITORIAL
Confusió pel cementiri nuclear
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
El Govern ha aconseguit crear confusió en el tràmit d'adjudicació del magatzem temporal centralitzat (ATC), conegut col·loquialment com a cementiri nuclear. Després que Miguel Sebastián, ministre d'Indústria, comuniqués dijous a les comunitats autònomes amb municipis que aspiraven a albergar-lo que el lloc escollit era Zarra, a la província de València, i que ahir mateix ho fes saber a la Generalitat valenciana, el Govern es va despenjar amb un anunci provisional, per donar-li un nom, i la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega es va remetre a una decisió definitiva posterior.
Tenint en compte l'existència dels informes tècnics pertinents, que s'han superat de sobres els terminis fixats pel mateix Govern i la importància de la matèria en discussió, resulta preocupant que ara aparegui una disparitat de criteris en el si del Consell de Ministres. La decantació per l'emplaçament de l'ATC no pot quedar condicionada per conveniències electoralistes ni per un dictamen tècnic que desconegui la situació legal dels dirigents locals que han promogut la candidatura escollida o, i això també és possible, l'eventual qualificació d'espai protegit dels terrenys -tots o en part- en els quals s'ha de construir l'ATC.
Veient la confusió que també es va apoderar dels suports a la candidatura d'Ascó, és poc aventurat afirmar que els polítics obligats a pronunciar-se en aquesta matèria tenen el cor dividit i el pols feble. Per una part, saben que és ineludible prendre una decisió que dividirà l'opinió pública; per una altra, es resisteixen a afrontar els costos d'una decisió que pot sortir caríssima a les urnes.
La mateixa contradicció batega en l'enuig de l'Executiu de la Generalitat valenciana. L'equip de Francisco Camps s'oposa a la instal·lació de l'ATC a Zarra, pensa recórrer l'adjudicació si finalment el municipi escollit és aquest i parla de decisió unilateral del Govern. Aquest guió resulta desconcertant, perquè el PP no ha renegat mai de les centrals nuclears. Seria lamentable que tot plegat obeís a una síndrome nimby (no al meu pati del darrere), destinada a acontentar una opinió pública desorientada.
