'Barcelona is not Gijón'

Sovint faig l'exercici de capbussar-me en la premsa internacional per veure l'actualitat des d'un altre punt de vista. Fas descobertes originals, tens perspectives diferents i t'emportes alguna sorpresa. Per exemple, que el Tea Party pren el nom d'una revolta que hi va haver el 1773 a Boston contra els impostos que Londres aplicava sobre els colons per importar el te. O que l'últim taller de construcció de góndoles a Venècia és propietat d'un australià. Va ser llegint el Financial Times que vaig fer un descobriment sorprenent. L'article animava a triar destinacions alternatives a les clàssiques quan es va a França, Itàlia, Bèlgica, la República Txeca o Espanya. Recomanava oblidar-se de París i provar d'anar a Marsella. Oferia Anvers per Brussel·les, visitar Treviso i no Venècia, i suggeria Cesky Krumlov en detriment de Praga. Però a Espanya, en comptes de Barcelona, el Financial Times proposava perdre's per Gijón.

Que consti que no tinc res en contra d'aquesta ciutat i molt menys contra Astúries i els seus atractius; al contrari, celebro que els promocionin. Però tenint en compte les altres propostes, jo em pregunto: ¿com és que el Financial Times no es va decantar per alguna destinació dins de Catalunya i, per tant, més pròxima a Barcelona? Alguna localitat catalana com ara Cadaqués o Girona, per exemple. Tret de Marsella i París, que estan separades per 777 quilòmetres, les altres estan gairebé a tocar. Barcelona està a 875 quilòmetres de Gijón. Ahhh! És clar! Deu ser que a l'estranger o no ens entenen o no ens volen entendre, perquè mira que s'han fet esforços des de les administracions per donar a conèixer Catalunya fora de les nostres fronteres però, segons el Financial Times, com Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona, Catalunya i Astúries estan a tocar. Deuen entendre que formen part d'un mateix territori que es diu Espanya. No anem bé, perquè Barcelona is not Gijón.