El torn
Pilars, evasions i necieses
Hi ha una altra manera de parlar de política, parlar de les pantalles que la societat de consum crea per apartar-nos d'una comprensió precisa del passat que permeti construir el futur.
L'edat mitjana ja se sap que és el principal objectiu d'aquestes ficcions que ara la cadena Cuatro ens porta novament amb Los pilares de la Tierra, la famosa novel·la de Ken Follet, convertida en una sèrie destinada a tenir èxit popular. Aquestes ficcions tenen un efecte profund en els comportaments col·lectius. Tranquil·litzen. La situació actual és difícil, fins i tot és dolenta, però era molt pitjor en aquells temps medievals, en què es van construir les catedrals, expressió d'un fervor popular. L'objectiu consisteix a assossegar els ànims de l'espectador enfront de la crisi econòmica o la pujada del preu de la llum. Què importa que s'apuntalin en una falsificació de la història i de l'esperit d'Europa.
Aquestes evasions construeixen un món en el qual la indiferència comença a ser una narcosi social. Des d'aquesta gèlida ceguesa resulta fàcil entendre les maneres d'afrontar la qüestió del poble gitano. Hi ha a la pràctica una complicitat entre una emergent barroeria democràtica i la vanitat de determinats gestors que potser estan en una posició mesquina en la societat i ara senten que de sobte poden governar el món sense distinció, a ull. El risc és legitimar un futur turbulent i destructor, sempre prest a enderrocar i inepte per fundar, on no només es practicaran la violència, el menyspreu als drets humans i l'opressió de les minories, sinó que es proposarà l'elisió de l'individu en nom d'un aparell al qual tot serà permès per tal d'aconseguir els seus fins. Tot això pot culminar en l'afàsica banda d'uns il·luminats amb la seva indefugible pretensió d'assenyalar a la societat quin és el seu Bé, obligant-la a atenir-s'hi.
