El concert i l'èpica

Si més no fins ara, el debat electoral català es planteja en dos terrenys de joc simultanis. Un seria un ter­reny més aviat pràctic: el govern de les coses de cada dia, la capacitat de gestió, les polítiques quotidianes. L'altre és un terreny molt èpic: la independència de Catalunya o el manteniment dels llaços amb Espanya. Convergència voldria que la campanya es jugués en el primer d'aquests terrenys, perquè s'hi sent més forta i perquè l'altre terreny pot provocar contradiccions entre diversos segments del seu electorat. El PSC i Esquerra prefereixen el segon -encara que sigui per dir-hi coses contràries-, perquè han de combatre contra les enquestes i perquè saben que incomoda el seu rival.

CiU fa bandera en aquesta campanya electoral del concert econòmic. És una proposta que té un peu en cadascun dels terrenys de joc: té caràcter econòmic i té a veure amb el dia a dia, però també forma part del debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya que es discuteix en el terreny èpic. Un peu a cada terreny, però no cotitza igual en l'un que en l'altre.

Si el concert econòmic es planteja només com una proposta èpica, en el terreny de la bandera, la seva cotització és força limitada. Al costat de propostes tan emfàtiques com la independència de Catalunya o la defensa de la unitat espanyola, el concert va curt d'èpica. En aquest terreny, és poca cosa. Pot semblar un succedani tímid de la independència, un quiero y no puedo. Tot i que vagi acompanyat d'una escenografia èpica, com la de convocar un referèndum sobre la qüestió, forçant la legalitat vigent.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En canvi, en l'altre terreny de joc, en el de la pràctica, el concert puntua molt més. Molts catalans, més enllà d'ideologies, comparteixen la sensació de no ser ben tractats per l'Estat. De donar més del que reben. De ser presoners d'un sistema fossilitzat de solidaritat que ha esdevingut crònic i no ajuda al desenvolupament dels qui estan més endarrere, mentre frena el dels qui estan més endavant. El PSC adverteix que CiU promet a la vegada fer més obres (gastar més) i abaixar impostos (ingressar menys). I això no quadra. Ni tan sols millorant la gestió. Doncs hi ha una manera que quadri: reduint el dèficit fiscal. Evitant que tants diners se'n vagin i no tornin. Amb el concert.

Si la campanya acaba sent un combat d'èpiques, el concert hi passarà sense gaire pena ni gaire glòria. Si acaba sent un debat sobre govern i gestió, el concert pot ser una molt bona carta. Alguns el critiquen per impossible o per radical. Però el cert és que Euskadi i Navarra tenen concert i no ha passat res: Espanya no s'ha trencat. I els bascos i els navarresos estan encantats de la vida de tenir-lo. Socialistes i populars inclosos.