El cost de les noves tecnologies
Internet, connexions i preus
Mantenir la tarifa plana i la neutralitat de la xarxa és necessari per acabar amb la bretxa digital a Espanya
Internet, connexions i preus_MEDIA_1 /
El que semblava un malson va camí d'acabar bé. El Senat va aprovar la setmana passada per unanimitat una moció que insta el Govern a treballar per aconseguir una millor qualitat del servei de connexió a internet, tant fix com mòbil, millorant a més els preus actuals. Després de l'escandalós globus sonda que ens feia témer que les operadores acabarien amb les tarifes planes d'accés a internet, la Cambra alta ha estirat les orelles a les companyies de telefonia del nostre país.
Fa un parell de setmanes, Julio Linares, conseller delegat de Movistar, insinuava obertament que la tarifa plana podia tenir els dies comptats. Per a l'operadora, no seria res de nou. Al Regne Unit, la seva filial O2 ja aplica diferents tarifes segons el consum del client, eliminant d'una tacada la tarifa plana de dades. Vodafone i ATT van fer el mateix a les seves línies mòbils als Estats Units. Els que som usuaris de smartphones sabíem el que això implicaria: una caiguda important de la rapidesa de la connexió en el cas que ens hàgim excedit en el consum assignat per a aquell mes, i una facturació més elevada, de difícil control i d'impossible gestió per part de l'usuari.
Després de posar al descobert les seves intencions, a Telefónica li interessa que tot vagi molt de pressa; que tot s'acceleri. Tot… menys la velocitat. Es tractaria d'un canvi molt important de les regles del joc, també a debat a nivell internacional. Als Estats Units, els reguladors han posposat la seva controvertida decisió sobre la neutralitat de la xarxa fins al mes de novembre, passades les eleccions legislatives, no fos cas que als electors no els agradi la idea de l'intent de controlar i regular
internet.
El debat suscitat entre les operadores sobre la creixent demanda de trànsit a internet i la necessitat de bolcar en l'usuari una tarifa segons el consum té el seu origen en les inversions realitzades principalment a les xarxes fixes. Però, segons es va exposar al Senat, des del Govern ha d'existir un suport més gran a la inversió en infraestructura en telecomunicacions en benefici del ciutadà. Tots coneixem l'existència de xarxes pròpies, com pot ser el cas d'Ono, que, malgrat no tenir cobertura a tot el país, ha realitzat grans inversions per poder tenir una estructura sòlida i així afrontar la demanda actual i donar un servei de connexió de qualitat. De fet, està apostant per donar capacitat a l'usuari i estendre la seva oferta de 50 megues reals a tota la seva xarxa.
Al Japó, des de fa gairebé cinc anys és habitual trobar connexions a internet de 100 megabytes per poc més de 20 euros de tarifa plana, i els operadors que les ofereixen no estan precisament en situació de fallida. Al nostre país hi ha una falta de voluntat per part del principal operador per substituir les velles línies de parell de coure per les de fibra òptica Futura, tal com la va batejar el 2008, amb velocitats de navegació de fins a 30 megabytes, funcionalitats avançades de televisió, manteniment integral i tarifa plana de veu, però que encara es troben molt lluny del que demana actualment la societat.
No és infreqüent que Telefónica es queixi de l'ús de la xarxa per part dels usuaris abans de realitzar les inversions necessàries per donar un servei d'acord amb els temps que vivim i, generalment, en els temes transcendents, els executius de César Alierta acaben portant la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions al seu terreny. S'escuden dient que el trànsit mòbil satura les xarxes i creix exponencialment, una cosa molt discutible, per cert. Des del Senat s'ha qualificat de «preocupant» aquesta afirmació, ja que no s'hauria de qüestionar el servei de banda ampla per mers objectius comercials de les grans companyies.
Amb aquest panorama ens ha passat per alt una de les pretensions col·laterals de l'operador espanyol. Es tracta de la seva vella reivindicació que els grans emissors de continguts paguin part de la festa. Des de Telefónica es proposa que els proveïdors de trànsit i continguts, com
Google o Microsoft, s'involucrin en el manteniment dels costos d'infraestructura de la xarxa. Vaja, que els paguin un cànon per a la utilització de les xarxes ja que són necessàries per a la seva activitat, al marge del que ja pagui cada usuari.
Notícies relacionadesTelefónica vol cobrar més, tant a emissors com a receptors d'informació a internet. Però ha d'assumir de debò el seu paper com a principal operador de telecomunicacions a Espanya. S'ha de confiar que les propostes que vinguin des de l'Administració ajudin a evitar que aviat acabem amb diferents nivells d'accés als serveis d'internet en funció del que el client pagui. Això no només suposaria la fi de la neutralitat de la xarxa, sinó que a més a més seria un cop en la línia de flotació del vell objectiu de minimitzar fins a fer desaparèixer la bretxa digital existent a Espanya.
Fundador d'Ocio Networks.