Editorial
Pressupost auster sense crear ocupació
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Les línies mestres del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011 aprovat ahir pel Consell de Ministres no han significat cap sorpresa, més enllà d'alguna modificació d'abast limitat. En l'àmbit dels ingressos, l'augment de la tributació del tram més elevat de l'IRPF (d'entre un i dos punts percentuals per a les rendes superiors a 120.000 i 175.000 euros, respectivament) és una mesura més simbòlica que efectiva. Per neutralitzar les crítiques que diuen que mai es toca la fiscalitat de les grans fortunes, el Govern ha decidit únicament una petita modificació en el règim de les sicav.
L'ajust més substancial segueix estant en la despesa i deriva de decisions anteriors. És el cas de la congelació del salari dels funcionaris i de la mínima cobertura de places en el sector públic. Les dues mesures generaran el gruix de l'estalvi de la despesa, que s'estima en un molt important 7,9% nominal (més del 9% en termes reals). Però aquesta substancial retallada, la més gran del període democràtic, per altra banda inevitable, està atenuada per l'augment de l'1% en les pensions mínimes.
També destaca l'esforç per millorar el tracte fiscal del lloguer, una política que s'hauria d'haver instrumentat fa ja més d'una dècada. No obstant, la supressió de la desgravació fiscal per la compra de la vivenda principal per a les rendes superiors als 24.170 euros no dinamitzarà les vendes de l'estoc pendent.
Una nota negativa d'aquests pressupostos és la congelació de la despesa en educació i R+D. Encara que són les partides menys afectades per l'ajust, no sembla que sigui el que ens convé a mitjà i llarg termini donada la distància que ens separa, en proporció de PIB dedicat a aquestes partides, dels països més competitius i amb més progrés.
El Govern admet amb aquests pressupostos que el creixement de l'economia no serà suficient per crear ocupació, quan l'atur és la primera preocupació dels espanyols. De totes maneres, si el 2011 el dèficit se situa en el previst 6% del PIB, caldrà convenir que, finalment, s'hauran fet els deures i s'hauran establert les bases per a un creixement futur que comenci a reduir de forma significativa la taxa d'atur.
