Un pressupost de circumstàncies

Els recursos són escassos, per això hi ha problemes econòmics, i sovint els agents han d'elegir entre el que és dolent i el que és pitjor, i això és el que ha fet el Govern amb els pressupostos. Al juny, Espanya estava situada al centre de l'huracà de la crisi del deute europeu i, gràcies a les mesures aplicades, principalment el pla d'austeritat de la despesa pública, el nostre Tresor emet bons a dos anys al 2% i a 10 anys al 4%, mentre que a Portugal i a Irlanda ho fan al 4% i al 6,5%, respectivament. Si haguéssim de pagar aquests tipus, ja estaríem una altra vegada en recessió i per sobre dels cinc milions d'aturats.

Per tancar un dèficit públic de l'11% és necessari apujar impostos, reduir despeses i que l'economia creixi. El problema és que les tres coses estan interrelacionades i la solució és molt complexa. El Govern opta per augmentar la progressivitat amb dos nous trams per a les rendes més altes en l'IRPF i elimina l'ajornament del pagament a les Sicav. L'impacte sobre les rendes és mínim i gairebé no afectarà les decisions de despesa, de manera que el PIB ni se n'adonarà, d'aquesta mesura. La recaptació per l'impost sobre el valor afegit va augmentar al juliol un 40% anual i encara no havia entrat en vigor la pujada dels tipus al 18%, cosa que és un clar senyal que el cicle de negocis està en expansió.

La retallada de la despesa és històrica a l'Administració central, un 7,5%, fet que obligarà a augmentar l'eficiència i eliminar duplicitats que s'han produït durant el procés de descentralització de la despesa a les comunitats autònomes. No obstant, comunitats i ajuntaments també hauran de fer un esforç d'eficiència i racionalització de la despesa.

Previsió de creixement

La controvèrsia més gran se centra en les previsions de creixement. La clau és el creixement del PIB nominal, ja que la recaptació va lligada a la inflació i la previsió d'un creixement pròxim al 2,5% anual sembla altament probable d'aconseguir-se. El 2011, la vivenda deixarà de tenir una contribució negativa al PIB i, si eliminem aquest efecte, l'economia ja ha crescut en el primer semestre del 2010 prop de l'1,5% anualitzat. Amb aquest escenari, estimar que la inflació augmentarà només l'1% sembla un exercici pressupostari prudent.

Notícies relacionades

Pressupost auster sense crear ocupació

El Govern apuja en 300 milions la fiscalitat de les rendes més altes

¿Hi pot haver una recaiguda del creixement? La tempesta financera de la primavera passada a penes ha afectat el creixement, de manera que la recuperació del consum privat i la inversió domèstica és més sòlida del que s'esperava. Malgrat la percepció de crisi, el nostre consum privat en el primer semestre ha registrat el creixement més gran dels països desenvolupats, superior al 4% anualitzat. ¿Com és possible aquest creixement del consum amb una taxa d'atur del 20%? Perquè el 80% mantenen la seva feina i els jubilats comencen a perdre la por i estan disminuint la seva taxa d'estalvi, encara que segueix sent elevada i hi ha marge perquè continuï baixant el 2011. No obstant, el creixement del consum privat es compensa amb la caiguda de la inversió en construcció, per la qual cosa el creixement vindrà majoritàriament del sector exterior, especialment a Catalunya.

Les exportacions de béns ja han recuperat el nivell que tenien el 2008 previ a la crisi, un any abans del que s'esperava, i les pernoctacions en hotels han superat al juliol i a l'agost els nivells dels mateixos mesos del 2008 i han desmitificat la suposada falta de competitivitat de la nostra economia. No obstant, una recaiguda del comerç mundial, especialment dels nostres socis europeus, sí que posaria en risc la nostra recuperació, però, de moment, també és poc probable que es produeixi. ¿És oportú l'ajust? ¿Apujar impostos és contraproduent per a la recuperació? Són debats conceptualment interessants, però en la pràctica estan fora del conjunt de restriccions. Versionant Galileu, i com a conclusió: «Malgrat la retallada de la despesa pública, tot i així es mou». Ànim, podem.