El torn
¿On són els líders?
Fa temps vaig llegir que mirar cap al passat ens ha de servir per entendre el present i encarar el futur amb garanties de no tornar a repetir els errors comesos. Però sembla que tenim tanta nostàlgia del passat que no ens permet avançar en cap direcció.
I això passa, segons ens expliquen, per falta de lideratge. Una bona prova d'això la tenim en jornades econòmiques com les que organitza Esade a Sant Benet de Bages. Una nodrida representació d'expolítics, avesats fa uns anys a exercir de líders-Jordi Pujol, Felipe González, Javier Solana, Enrique Iglesias-,fan una dissecció de la realitat des de la seva atalaia privilegiada i diuen que no anem bé i que hem de canviar. Són aquells que en el seu moment ja van tenir el poder per decidir, per fer canvis
Notícies relacionades-alguns d'encertats, uns altres no tant-, i que ara dicten com s'hauria de refer el camí per sortir de la crisi. Tothom se'ls escolta perquè, és veritat, l'experiència és un grau.
Però s'ha de mirar endavant. Podem estar d'acord en moltes de les coses que expliquen, critiquen o suggereixen, però el seu discurs té un punt en comú: lamenten que no hi ha lideratge. Consideren que el que hi ha és feble i que no es troben persones preparades, decidides, perseverants, d'esperit incansable i insubornable amb una visió guiadora, que treballin amb passió, que siguin humils, íntegres i que desprenguin confiança, que tinguin curiositat creativa, audàcia i solidaritat. Humilment, els diria que sí que n'hi ha d'aquests i que hi ha capacitats que són innates però d'altres que s'han de treballar. Al meu entendre, els líders no neixen, es forgen a base de cops, com el ferro, i, com tot malauradament, els líders també es gasten. Els nous líders, els que han d'emergir amb la lliçó apresa però també amb el dret d'equivocar-se -perquè són persones no superhomes o superdones-, difícilment poden posar-se al capdavant de res si la societat que han de liderar continua mirant al passat.
