La ciència i jo

Assisteixo a una conferència organitzada per la Butaca Casademont, que es diu així en honor de qui va tenir la idea de convocar especialistes perquè parlessin davant d'un auditori sense que els ciutadans que hi assisteixen es pensin que els estan parlant en una llengua inintel·ligible. El convidat d'avui no s'asseu a la butaca promesa sinó que s'està dret, davant d'una pantalla on apareixen fórmules, proteïnes, i combinacions helicoidals d'ADN. Es diuJosé Maria Ordovási és director del Laboratori de Nutrició i Genòmica de Boston. Diu coses tan interessants (i que jo no sabia) com que els budells, en la llarga cadena evolutiva, es van empetitir a mesura que s'engrandia el cervell. Menjar en abundància i pair en excés és als antípodes de la reflexió intel·lectual. Menjar poc i pair bé és un factor que ens ha fet avançar molt. Ho deiaPla:«Demano una cuina simple i lleugera, sense cap element pesat en la digestió, sense taquicàrdia».

Ordovástambé parla dels cicles de la son i diu que els atacs de cor solen produir-se de matinada, per no sé quin descens en els nivells de serotonina quan dormim. Després, el doctor em diu que molt probablement moriré, si abans no m'atropella un tramvia, del mateix que van morir els meus pares. Aquesta predicció genètica m'espanta tant que em llanço decididament al gintònic, que no deu ser gens sa, però que calma bastant els nervis.