El torn
Homenatges al president Companys
A vegades diem que el nostre no és un país normal. Potser hauríem de dir que és anormal. ¿O no ho és que el PresidentCompanysno hagi rebut mai els honors que s'han donat aJuan Antonio Samaranch? Tot plegat fa molta vergonya.
Sort que hi ha vida més enllà dels governs i de les eleccions. Demà passat farà setanta anys de l'assassinat deLluís Companys. Encara ara esperem que un Estat oficialment democràtic anul·li -de manera clara, explícita- la suposada validesa jurídica del seu procés i del de tants altres que van morir com ell a mans del feixisme.
Per això, la Comissió de la Dignitat ha fet darrerament diversos actes de record i d'homenatge al president. El 13 d'agost, en presència de l'alcalde de la població i del vicepresident català, es va posar una placa a la població francesa de La Baule, a la casa on Companys va ser detingut el 1940 per la policia militar nazi. El 18 de setembre es va recordar, a la Puerta del Sol de Madrid, que allà va ser detingut, vexat i torturat, abans de ser traslladat a Barcelona.
Ara es preparen dos actes més, que ja veurem quin ressò obtenen en els mitjans. El primer acte serà el mateix 15 d'octubre, demà passat, a l'església de Sant Agustí, de Barcelona, on a les vuit del vespre s'organitzaran unes exèquies cíviques.
El segon acte serà dos dies després, el diumenge 17, quan, a la muntanya de Montjuïc, a partir de les 11 del matí, més de quatre-cents cantaires alçaran les seves veus en honor seu i s'hissarà una senyera al mateix lloc on el 1936 la va hissarCompanys, quan va lliurar el castell a la ciutat.
La gairebé completa fredor institucional i la total indiferència jurídica són alarmants. A Europa, cap altre president democràtic no va ser assassinat durant la segona guerra mundial. Els feixistes eren feixistes i ho són encara. I els demòcrates continuen essent víctimes.
