Ideologia i crisi a Europa

La crisi econòmica ha reforçat a Europa el gran consens politicoideològic de signe conservador -tots els païsosgrans estan actualment governats per la dreta-, basat en els criteris del Pacte d'Estabilitat i Creixement que prové de Maastricht i que, paradoxalment, va ser gestat quan el consens majoritari era socialdemòcrata. No som, no obstant, en presència d'unfinal de les ideologies,com algun assegura, sinó davant d'una resposta concreta a la recessió basada en els grans criteris econòmics universals que impregnen la Unió, que en essència són compartits per progressistes i conservadors i que, com l'experiència ha constatat, són compatibles amb la caracterització singular de les dues grans opcions, la socialdemòcrata i la liberal, que, afortunadament, continuen en tensió i perfectament capaces de sustentar el creatiu binomi en què es recolza la facultat d'escollir dels ciutadans.

Aquest joiós pluralisme no es veurà tampoc afectat, sinó al contrari, per la gestació en marxa d'una governança econòmica europea, que donarà coherència interna a la Unió Monetària i accentuarà el vector federalista, enfortint en definitiva el projecte europeu.

Però fins i tot constatant la bona salut de la dialèctica democràtica clàssica, s'adverteix un preocupant escorament a estribord de la Unió Europea que no prové de l'ocasional eclipsi de la socialdemocràcia a Europa -ja se sap que dreta i esquerra s'alternen en cicles inexorables-, sinó de la perillosa emergència del populisme d'extrema dreta, alimentat per la gran crisi, que ha adquirit una eminència insòlita i amenaça de contaminar el gran discurs comunitari.

Una de les últimes notícies en aquesta direcció agreuja la inquietud: als Països Baixos, després d'una àrdua negociació postelectoral, i de durs debats al si dels partits afectats, està en marxa una coalició de govern entre liberals i conservadors que compta amb el suport de l'anomenat Partit per a la Llibertat (PVV, deGeert Wilders,amb més del 15% dels vots), obertament islamòfob i que nega el principi de llibertat religiosa. El pacte, que permet al liberalMark Rutteconvertir-se en primer ministre, conté diversos gestos antisocials, inclou la prohibició del burca, la conversió delscoffee shopsen clubs només per a holandesos i un enduriment de la política d'immigració.

El cas holandès no és l'únic. En una quinzena de països d'Europa -entre els quals per sort no hi ha Espanya- hi ha partits d'extrema dreta amb més del 5% del vot popular. En les eleccions sueques recents, els ultres han aconseguit un 5,7% i la seva representació ha resultat ser decisiva per a la formació de la majoria de govern. En suma, el vell i creatiu debat entre socialdemòcrates i conservadors està sent substituït per un altre de molt perillós entre conservadors i ultres d'extrema dreta.

Aquesta situació explosiva està tenint de moment un efecte pervers: el d'empènyer la dreta democràtica cap a posicions de duresa que s'acosten també al populisme. És el que passa a França, on Sarkozyha optat per apoderar-se de l'espai que ocupa el partit ultra deLe Pen(el detestable episodi dels gitanos ho testifica) per intentar pal·liar així la seva pèrdua de popularitat. Però aquest camí no porta enlloc.

La solució a aquesta deriva passa, tal com han assenyalat alguns analistes de prestigi, per encarar amb decisió, realisme i un bagatge adequat de valors democràtics els problemes reals que provenen de la globalització i dels creixents fluxos migratoris que afecten Europa. Davant la inhibició de l'esquerra temperada, que no aporta solucions i cedeix terreny a la dreta, la societat abandona la socialdemocràcia i gira la vista cap a partits populistes que ofereixen pragmatisme sense ideologia i, per descomptat, sense principis. En definitiva, sembla clar que l'auge de l'extrema dreta és imputable en part a la negligència dels grans partits, que, o bé han claudicat davant la pressió primària i atemorida de les multituds o bé han evitat aportar solucions valentes, basades en criteris ètics de tall humanista, als tres grans reptes de les nostres societats: la globalització, la forta immigració i la construcció europea. A la Unió Europea actual, només hi ha sis països on els socialdemòcrates participen en el Govern (Espanya, Portugal, Grècia, Xipre, Àustria i Eslovènia), però hi continua havent poderosos partits d'aquest signe que estan obligats a fer proselitisme i pedagogia en aquesta direcció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És obvi que Europa no florirà si, en lloc de ser un àmbit acollidor, permeable i obert, aixeca els murs per convertir-se en una inexpugnable, envellida i aïllada fortalesa, constreta per la por a l'altre i tancada a la seva pròpia evolució. Tots els demòcrates, doncs, ens hem d'unir en el combat contra la perillosa temptació populista.

Periodista.