El torn
El protagonisme dels secundaris
El protagonisme dels secundaris_MEDIA_1
Els crítics de cinema d'aquest país han definit l'actorManuelAlexandre, mort ara fa vuit dies, no només com un gran actor sinó sobretot com un excel·lent secundari. Capaç de posar-se a la pell de l'home normal i corrent, aquell que se l'estava mirant assegut des de la butaca del cinema o des del menjador de casa seva, i fer-lo proper, real, creïble. I això m'ha fet pensar en la grandesa d'aquestes persones,en el protagonisme que, segurament sense voler-ho, poden arribar a tenir els secundaris.
Vivim en una societat en què si no destaques, si no ets protagonista, sembla que no siguis ningú. Vull dir que si arribes segon fa l'efecte que ja ets un fracassat. Vull reivindicar l'actitud, la manera de fer d'aquestes persones, siguin de l'àmbit que siguin -econòmic, polític, esportiu, artístic-, que, podent optar a ser algun dia protagonistes, decideixen en un moment determinat no ser-ho. I vostès em diran: home, perquè no han confiat prou en ells o perquè arribat el dia es van arronsar, perquè no en van tenir mai l'oportunitat, o perquè no tothom val per ser al capdavant…
Potser són tan humils -i al mateix temps tan perfecccionistes- que no s'acaben de veure mai bé a si mateixos per fer el salt i passar al davant del que tenen just davant seu per ser a primera fila i arribar a ser protagonistes, perquè pensen que aquell no és el seu lloc. I em diran que això que tots estem predeterminats encara s'ha de demostrar, que cada dia podem invertir la tendència i que tothom té dret a una oportunitat. Sí, d'acord. ¿Però, s'han parat a pensar que hi ha excel·lents protagonistes que ho són perquè els que tenen al darrere o al voltant els fan ser bons i que precisament aquests secundaris s'esforcen i treballen esperonats per ser cada dia encara millors? De vegades, i jo el primer, ens enlluerna tant la llum que fa el sol que no ens deixa veure com brillen la resta de les estrelles, i sovint l'espectacle que ofereixen val la pena.
