Europa, davant del mirall balcànic

Amb menys d'una setmana de diferència ens van arribar dues notícies aparentment contradictòries de Belgrad: la normalitat amb què Sèrbia va arribar als 10 anys de la caiguda deMiloseviccontrasta amb les imatges delshooligansultranacionalistes enfrontant-se amb inusual duresa a les forces de l'ordre que protegien una manifestació reivindicativa dels drets dels homosexuals. Per cada participant en aquella marxa, hi va haver cinc policies i sis manifestants en contra. Convé fixar-se en el fet fonamental: a diferència del que va passar altres vegades, la marxa es va poder portar a terme fins al final i el Govern es va posar del costat dels manifestants, no només els va defensar amb la policia, sinó fins i tot amb la participació del ministre per als Drets Humans al costat, per cert, del cap de la delegació de la Unió Europea a Sèrbia.

Els fets de Belgrad són un bon reflex de la situació general a la regió: un progrés espectacular queda entelat per bosses de resistència al canvi, conflictes que sembla que no tenen solució i reptes que amenacen amb una marxa enrere. Però convé fer un repàs al canvi enorme que han experimentat els països dels Balcans. Bòsnia i Hercegovina, per exemple, ha passat en 10 anys de 400.000 homes armats en milícies enfrontades entre si a un Exèrcit multiètnic de 10.000 soldats que participen en missions de pau. Les ciutats dels Balcans són tan segures com les de gran part d'Europa: la taxa d'homicidis de Bòsnia i Hercegovina està per sota de la de Finlàndia, la de Sèrbia és més baixa que la del Canadà. Albània, que va estar a la vora del caos absolut fa poc més d'una dècada, ha reduït la pobresa a menys de la meitat. A Kosovo, el país més jove d'Europa, els serbis, que fa només cinc anys no gosaven sortir dels seus pobles, barris i monestirs, circulen ara per tot el territori. També a Sèrbia, a Macedònia, a Montenegro i, sobretot, en una Croàcia a punt de convertir-se en el 28 Estat membre de la Unió Europea, els problemes innegables de la població i de la política (pobresa i atur, corrupció i nepotisme, populisme i xenofòbia) no disten tant dels que hi ha països que ja són membres de la UE.

No tot és positiu. A tots els països de la regió hi ha forces contràries al canvi. Les fronteres de Sèrbia, Bòsnia i Kosovo continuen en disputa, encara que aquesta transcorre ara per canals polítics i diplomàtics. La principal preocupació és Bòsnia i Hercegovina, on la campanya electoral que es va acabar fa dues setmanes va estar marcada per discursos radicals i nacionalistes que feien pensar en mals presagis. Els resultats de les eleccions, amb més participació de l'esperada, demostren l'avanç dels moderats, que van aconseguir l'elecció de dos dels tres membres de la presidència conjunta i que van donar al Partit Socialdemòcrata, contrari a la divisió comunitària de la política, el seu millor resultat fins a la data. Com va passar a Sèrbia després de la independència de Kosovo, els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina van reaccionar a la pujada de to del discurs nacionalista amb una mobilització més gran a favor d'opcions moderades i europeistes. Pel que fa a Kosovo, l'opinió del Tribunal de Justícia de l'Haia del mes de juliol passat, que nega que la declaració d'independència de Kosovo sigui il·legal, ha impulsat el Govern de Sèrbia a apostar per les negociacions directes, un obert desafiament als sectors ultranacionalistes.

El populisme i les amenaces a la democràcia no són patrimoni exclusiu dels països amb un conflicte territorial. A Albània, Macedònia i Montenegro repunten accions poc democràtiques per part dels mateixos governs que abusen de recursos populistes i miren de consolidar el seu poder fins i tot a costa d'erosionar la llibertat d'expressió, la independència del poder judicial, la netedat de les eleccions i altres principis bàsics de la democràcia. Després de 10 anys de progrés admirable, la Unió Europea i els seus estats membres no poden fer els ulls grossos a aquestes tendències antidemocràtiques.

Els Balcans continuen tenint elements de perill i preocupació, però no són ni molt menys un forat negre de desesperació i inseguretat. Els seus problemes s'assemblen cada vegada més als dels estats membres de la Unió Europea. ¿Corrupció? Els convidem a llegir la premsa espanyola. ¿Auge del populisme? Vegin els resultats en les eleccions sueques i holandeses. ¿Tracte als gitanos? Prenguin nota del que passa a la República Txeca o a França. ¿Homofòbia? Preguntin-ho al Govern letó o als homosexuals italians. ¿Amenaces a una informació plural? Passin per Eslovàquia o per Itàlia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com un mirall convex, els Balcans reflecteixen els problemes d'Europa, potser magnificats i distorsionats, però reals al capdavall. Per això, alhora que contribuïm a les reformes i a consolidar les joves democràcies balcàniques, no podem oblidar que també als països de la Unió Europea la democràcia és un bé preat pel qual no podem deixar de lluitar. D'això en podem aprendre, i molt, amb els incansables i valents demòcrates dels Balcans.

Director del Cidob.