El torn
La immigració en la campanya electoral
S'ha dit, amb raó, que el debat sobre la immigració ha d'estar present en les campanyes electorals. Una altra cosa és la manera com s'afronti la discussió i que aquesta es plantegi sense demagògia. La presència de molts estrangers entre nosaltres i les mesures que adoptem (o no) per fer possible que s'adaptin al seu país d'acollida preocupen els ciutadans electors i, si no es dóna una resposta clara, democràtica i civilitzada a aquesta preocupació, s'estarà adobant el terreny perquè els populistes facin el seu agost.Sarkozy iMerkel han plantejat la qüestió a la seva manera, amb excessiva simplicitat. Ni es pot atribuir la delinqüència a grups ètnics, ni s'ha d'exigir als que arriben des de fora més obligacions que als ciutadans d'origen.
Si fóssim tots més honestos, potser hauríem de reconèixer que el que més preocupa (a més de la competència laboral) és la impressió que es té que el col·lectiu musulmà es nega a acceptar que la seva religió deixi d'impregnar el conjunt de la seva vida social i laboral. Aquesta pràctica a vegades entra en contradicció directa amb les idees de la Il·lustració. El problema és que sovint la nostra democràcia no és tan avançada com ens pensem o desitjaríem. ¿S'haurà d'esperar fins al 7 de novembre per veure el tracte que rebrà el Papa? Els mateixos dirigents polítics que exigeixen una dosi més gran d'integració a l'estranger actuen de manera aleatòria i discriminatòria de vegades. Per exemple, quan accepten esglésies i temples cristians als centres de les ciutats i rebutgen oratoris musulmans.
Al final, la qüestió fonamental és que l'única solució per fer possibles i viables unes societats tan plurals i tan diverses com les europees d'avui dia és apostar radicalment per la democràcia i la llibertat i, per descomptat, per la separació de la religió i l'Estat. Els poders públics hauran de ser en aquest tema contundents i valents, i donar el mateix tracte formal a totes les religions.
