Anti ¿quin sistema?

Des dels incidents del dia de la vaga general al centre de Barcelona s'ha tornat a posar l'èmfasi en una etiqueta que fa un temps que està de moda: la d'antisistema. Reconec que cada vegada que sento la paraula antisistema no sé gaire bé de què s'està parlant. Primer perquè no sé què és el sistema. ¿Ens referim al capitalisme global? ¿A l'Estat? ¿Ens referim al sistema jurídic? ¿A la policia? Tampoc entenc gaire bé què vol dir el prefix anti. ¿Vol dir que es tenen opinions contràries al sistema? ¿O vol dir que es presenta una alternativa al sistema? ¿O significa que es passa a l'acció mitjançant l'oposició violenta contra alguna cosa que se suposa que representa el sistema?

FIXEU-VOS que segons com combinem les possibilitats el resultat pot ser molt diferent. Així, si per sistema entenem el capitalisme global, i per anti, la crítica d'aquest, llavors potser hauríem d'anomenar «antisistema» un intel·lectual que critica i qüestiona els mecanismes econòmics, polítics, jurídics, etcètera, que controlen el món que ens ha tocat viure. Si això és així, jo conec bastants professors universitaris que són antisistema, malgrat que no els vegi, la veritat, llançant pedres contra les forces de l'ordre. O potser quan diem «antisistema» ens referim a uns xavals amb poques ganes d'estudiar i encara menys de treballar que es diverteixen cremant contenidors i destrossant aparadors. En fi, això és manifestament diferent del que dèiem abans, ¿oi?

¿O potser els antisistema són els okupes? ¿Són antisistema els juristes que justifiquen el moviment okupa a partir de l'article 47 de la nostra Constitució, on a més a més de recollir el dret a la vivenda es commina els poders públics perquè regulin la utilització del sòl amb l'objectiu d'«impedir l'especulació»? ¿El sistema és una economia nacional que, sabent-ho tothom, s'ha basat de manera insostenible en l'especulació immobiliària? Si aquest és el sistema, durant els últims anys hem sentit i llegit bastantes opinions d'autoritat que haurien de ser qualificades d'antisistema. Per cert, també les opinions de la doctrina jurídica van estar al seu dia majoritàriament en contra que es criminalitzés l'actuació dels okupes pacífics, una opció de política criminal per la qual va optar el Codi Penal de 1995, provocant fins i tot disparitat d'interpretacions en seu judicial. Per contrast, ¿què passa als països del nord d'Europa on les autoritats pacten amb els okupes i els atorguen certa protecció jurídica en el cas que habitin i endrecin edificis abandonats?, ¿allà els okupes són elements antisistema o pro sistema?

El QUE ÉS més greu de tot això, més enllà de l'ús i l'abús de l'etiqueta antisistema, és que aquesta porta una trampa implícita, que és la de suposar que hi haunsistema enfront del qual alguns estan reticentment en contra, quan en realitat no és així. No hi ha un sistema. Com ens diu la moderna teoria de sistemes aplicada a les ciències socials -intel·lectuals comNiklas Luhmann oGunther Teubner-, al món contemporani no s'ha de parlar de sistema, sinó de sistemes. La societat global és essencialment fragmentària, i hi coexisteixen diferents sistemes que, animats per les seves respectives (i diferents) racionalitats, es relacionen de múltiples maneres, des de la convivència fins a l'enfrontament, passant per la ignorància mútua.

La retòrica del sistema (pro i anti) ve d'un món antic, en el qual les relacions socials de tota mena, incloent-hi les jurídiques i polítiques, podien entendre's integrades dins d'una piràmide jeràrquica. Això era el sistema, i devia resultar molt satisfactori treure pit declarant-s'hi contrari. Cada país era una piràmide, i era autònoma, i a grans trets això és el que en Dret i en relacions internacionals hem anomenat sobirania. Però si alguna vegada les coses han estat així, ara ja no ho són, com una mera ullada a la literatura contemporània en ciències socials i filosofia política (per no dir un mer cop d'ull a la premsa del dia) ens confirma una vegada i una altra, malgrat la resistència que alguns hi volen oposar. El concepte de sobirania ha explotat, els territoris ja no són un criteri per mesurar moltes coses, les piràmides han xocat i s'han col·lapsat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

PER A QUI agrada la retòrica política (i aquests dies passats, amb la vaga, d'això n'hem tingut fins a atipar-nos-en), això vol dir que les coses són més complicades del que ens pensàvem. Les etiquetes se'ns han barrejat totes, ja no ens valen, i el que cal en aquesta qüestió és més raciocini i menys retòrica. Així que, si algú s'adscriu orgullosament a ser un antisistema, ocupem-nos de preguntar-li de quin sistema és anti. I, encara més important, estiguem-nos molt de posar a ningú l'etiqueta si no estem segurs de què vol dir. Ens protegirem de dos riscos oposats: el d'atacar amb prejudicis simples qui argüeix bones raons, i el de donar massa importància a qui en realitat no en té. Professor de la Facultat de Dret

d'Esade (URL).