editorial
Cànon digital: decisió salomònica de la UE
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la legalitat del cànon digital ha tingut la virtut de satisfer, encara que moderadament i en diferent grau, les parts enfrontades en un tema objecte d'una viva polèmica a tot Europa i de manera especial a Espanya. Si bé la decisió desautoritza el cobrament del cànon a empreses i professionals però legitima que s'apliqui als particulars, les associacions de consumidors i d'internautes ho han interpretat com una victòria també seva en la mesura en què obre una bretxa en l'estratègia de l'Administració d'imposar aquest gravamen amb caràcter universal i sense matisos.
El cànon es va concebre per compensar els propietaris de drets d'autor (músics, cineastes, escriptors, creadors en general...) per les còpies privades gratuïtes de les seves obres que l'expansió de les tecnologies digitals ha posat a l'abast de qualsevol ciutadà. Però a l'implantar-se portava el germen de l'arbitrarietat, perquè va considerar tot comprador d'un suport informàtic un presumptedelinqüenta qui s'ha de fer pagar per avançat per una còpia que potser no arribarà a existir mai i amb la qual en tot cas no comerciarà. I a Espanya, on la cultura delgratis totalté lamentablement no pocs adeptes, això era camp adobat per al rebuig.
La sentència europea és important perquè avala la raó de fons que assisteix els que veuen amb impotència com la seva feina circula de mà en mà -o d'ordinador en ordinador- sense rebre cap compensació a canvi. Però obligarà a harmonitzar normatives als 22 països de la Unió Europea que tenen algun tipus de gravamen digital i a intentar trobar una fórmula més justa i equitativa que el simplecànon per a tothom. I addicionalment hauria de servir per impulsar la venda de productes culturals a través d'internet, una assignatura pendent d'entitats de gestió de drets, que encara estan instal·lades en esquemes anteriors a la revolució digital.
No s'ha d'oblidar tampoc que l'origen del cas és la demanda d'una simple comerciant minorista de Barcelona. Que la seva iniciativa hagi desembocat en una important sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de reconciliar els ciutadans amb la difícil construcció d'Europa.
