Complir incomplint l'Estatut

En alguns cercles polítics d'Euskadi es rumoreja que els catalans estan enfadats per les noves cessions del presidentZapateroal PNB. L'oposició, el Partit Popular, tampoc està contenta amb l'acord. El Partit Socialista d'Euskadi i el Govern basc miren d'amagar l'enorme enuig que els ha provocat el susdit acord. És lògic queZapateroestigui content perquè pot culminar la legislatura. I el PNB està contentíssim. No perquè es vagi complint l'Estatut de Gernika, sinó perquè creu que aquest cop que ha donat gràcies a la debilitat parlamentària deZapaterol'acosta a la recuperació del poder a Euskadi.

Gairebé tots descontents, i els que estan contents ho estan per raons que no tenen res a veure amb la suposada raó per la qual tots hauríem d'estar contents: perquè es va complint l'Estatut basc i perquè Euskadi, la comunitat autònoma basca, els ciutadans bascos hi sortim guanyant amb aquest avanç estatutari. No obstant,Zapateroestà content perquè conserva el poder i no ha de convocar eleccions anticipades. I el PNB perquè acaricia el retorn al poder.

ÉS VERITAT: l'Estatut basc i el seu compliment no han estat en tota aquesta història res més que l'excusa, el mitjà i l'instrument involuntari per complir fins totalment aliens a aquest. Si s'analitzen en detall els acords es pot veure perfectament que l'Estatut basc ha estat una pilota de drap amb la qual els actors han jugat de gust.

El PNB no ha trigat ni un minut a dir que l'Estatut no és el punt final del seu projecte. I ha tornat a recordar, tot just firmat l'acord, que ara va per la transferència de la Seguretat Social, no perquè li importi el compliment estatutari, ja que la seva meta està molt més enllà, radicalment més enllà de l'àmbit estatutari, sinó per acaparar poder com a partit. IZapatero,el president del Govern central, una de les responsabilitats principals del qual és defensar el sistema constitucional espanyol, ni s'ha molestat a demanar al PNB, com a contrapartida en l'acord, que legitimi l'Estatut de Gernika, el marc que ha permès al PNB governar, disposar de poder polític durant tants anys.

¿Es va complint l'Estatut basc amb aquest acord? És veritat que s'han acordat transferències previstes a la llei orgànica que és l'Estatut basc. També és veritat que, deixant de banda les polítiques actives d'ocupació, la resta és de molta menys importància. També és veritat que la transferència de les polítiques actives d'ocupació no s'havia dut a terme fins a la data perquè el PNB exigia aplicar a la caixa única de la Seguretat Social el sistema de concert econòmic. I que la transferència ha estat possible ara per un nyap tècnic: el que perd la caixa de la SS per les bonificacions de les quotes empresarials es rescabala des dels pressupostos generals.

Però encara és pitjor per a la solidesa de l'Estatut el que ha passat amb el conjunt de la negociació: es compleix la llei acordant transferències previstes, si deixem de banda les que són simples delegacions no obligades per l'Estatut, però buidant el sistema de les relacions establertes a la Constitució i l'Estatut per procedir a les transferències citades: negociació entre els dos governs en la comissió mixta de transferències. La negociació entre el Govern central i el PNB suposa un atac directe al sistema constitucional-estatutari, n'implica l'incompliment en l'eix del sistema.

I no s'hi val a dir que ho han fet tots els governs fins ara, ja que els acords a què es va arribar anteriorment ho eren sempre amb el Govern basc de torn i amb el partit que posava aquest Govern, el PNB. No hi havia cap incompliment institucional. Ara sí: no és que s'hagi menyspreat una persona, ellehendakariPatxi López,sinó que s'ha incomplert brutalment una relació institucional que és l'eix del sistema estatutari. S'ha buidat la institucionalització estatutària de la comunitat autònoma basca. S'ha debilitat aquesta institucionalització estatutària. L'autogovern hi surt perdent. L'Estatut basc en surt debilitat perquè no és una llei institucional, sinó una llei propietat d'un partit.

Al PNB poc li importa, ja que la seva meta no és la consolidació del sistema estatutari, sinó el seu debilitament i la seva superació radical. Però se suposa que al president del Govern central poc o molt li hauria d'interessar la consolidació institucional de l'Estat i de tots els seus elements. I a això s'hi ha d'afegir que aquest sistema constitucional-estatutari no és arbitrari, sinó que té la funció primordial de garantir la llibertat de tots els espanyols i de tots els ciutadans bascos.

Aquesta és la situació. Amb l'afegit d'estar subjectes a l'acusació de ser d'extrema dreta pel fet de criticar uns acords polítics mirant d'argumentar la crítica política. Només és possible assentir, i els que manen decideixen quina és la crítica permesa per no ser reu del delicte d'extremisme de dreta. ¡Pobra democràcia!

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

President d'Aldaketa (Canvi per a

Euskadi).