Judith Petit: «Intento ser agraïda per les mans que tinc»

-En publicitat el que agrada són les mans primes, fines, delicades. Has de tenir un pols impecable, i molta precisió, perquè sempre és important la forma com agafes el producte, per exemple, o per on entren les teves mans a càmera. L'ideal és que siguin tan pàl·lides com sigui possible, perquè com més pàl·lides són més fàcil te les poden maquillar de qualsevol color; llavors pots doblar unes mans de mulata, de negra, del que vulguis. I les ungles... Quan vaig començar, fa 15 anys, es portaven pintades de vermell, llargues i punxegudes, però aquest criteri, com gairebé tots els de la moda, ha evolucionat. Ara són més curtes, més rodones a l'extrem, pintades amb esmalts naturals.

Les mans de Judith Petit: fines, delicades, precises, pàl·lides. Cobejades i cotitzades. I el millor: polifuncionals. Perquè són les mateixes mans -paradigma, definició de la bellesa- que cada dissabte, des del púlpit, interpreten l'Evangeli per a un centenar de sords, els que religiosament van a la parròquia de Santa Teresa del Nen Jesús, a Barcelona, perquè s'hi celebra l'única Eucaristia deferent: la que poden comprendre.

-Vaig fer un curs. Va ser fa uns 10 anys. Com que la meva vida es basa... no, com que la meva vida són les meves mans, perquè és així, la meva vida són les meves mans... Bé, volia saber com els sords es comunicaven amb les mans. Tenia curiositat. Volia aprendre. I va ser llavors, mentre feia el curs, que vaig saber que hi havia aquesta missa. Hi vaig assistir per curiositat i vaig veure que era una missa preciosa, amb molt sentiment, i m'hi vaig oferir voluntària. I des d'aleshores sempre faig la segona lectura, perquè el primer cop que em va tocar encara no havia acabat el curs i el sacerdot em va dir que fes la segona, que és més curta. I sempre faig aquesta. Aquesta és la història.

-I... no ho sé: ¿transmeten alguna cosa especial, les seves mans? Comunicar-se amb elles, al món dels sords, és... ¿diferent que amb altres?

-Bé, només sé que la manera de moure les mans és molt diferent d'una persona a una altra, i a mi els sords sempre m'han dit que quan estic al púlpit tenen la impressió que les meves mans... ballen. Això diuen. I això, en termes de comunicació, significa harmonia, delicadesa, claredat. Al tenir els dits llargs, es veu que la comunicació la faig molt clara, i que ajunto les paraules amb fluïdesa.

-Cada dissabte. Cinquanta-dues misses a l'any durant 10 anys.

-La veritat és que últimament he tingut problemes familiars que m'han impedit anar-hi, però sí, han sigut 10 anys fent la segona lectura. I a vegades, quan el rector fallava... Perquè el més maco que té aquesta missa és que, és clar, el rector també fa servir el llenguatge de signes, i va traduint mentre parla, de manera que els sords s'assabenten de tot. Bé, doncs quan el rector falla i el reemplaça un altre, jo vaig i tradueixo tota la missa. En general... en general el voluntariat m'aporta... com dir-ho: sensibilitat. Humanitat.

-¡Ah! ¿En fa més?

-Els diumenges vaig al Cottolengo. A ajudar. Això dels dissabtes és per vocació, diguem, perquè m'agrada comunicar-me amb les meves mans, però els diumenges és... bé, per gratificació. És la meva manera de donar les gràcies pel que tinc, per com he nascut. A mi em paguen molts diners per tenir aquestes mans, i sóc conscient de la sort que tinc, i aquesta és la meva manera personal d'agrair-ho.

-Expliqui'm. On hem vist les seves mans. Sense saber-ho.

-Uf... Miri: en 15 anys he fet 1.300 treballs, entre espots i sessions de fotos. De manera que imagini's... Però bé, per exemple: un dels primers treballs que vaig fer va ser amb Danone, a l'època en què tenien aquell eslògan de Cossos Danone. ¿Se'n recorda d'un espot en què sortia Cindy Crawford? Doncs quan obria la nevera, agafava el iogurt i el destapava... les mans eren les meves. I... esperi, un exemple més pròxim. Sí: fa dos anys em van trucar per a un anunci de Schweppes. Un en què surt House. Bé, doncs House entra en un bar, s'acosta a la barra, demana una Schweppes i la cambrera l'hi serveix; però quan l'angle es tanca sobre les mans que ho porten tot a la barra... aquestes són les meves mans.

Notícies relacionades

Solucions per a l’apagada

Assaig d’apocalipsi

-Resumint: un munt d'empreses, o de clients, com s'estimi més, però també els sords de la parròquia de Santa Teresa del Nen Jesús, estan interessats que a les seves mans no els passi mai res. ¿Les cuida molt?

-És clar. És que ho he de fer. Per exemple, faig servir guants per a tot, i vaig amb molt de compte quan manipulo coses... De fet, tinc estris per obrir de tot. No exagero si li dic que tot el dia, permanentment, sóc conscient de les meves mans. Tingui en compte això: si a mi se'm trenca una ungla no treballo. És així de senzill.