EDITORIAL

L'acostament de la UE a Cuba

 L'opinió del diari s'expressa només als editorials.  Els articles exposen posicions personals.

1
Es llegeix en minuts

Després de la seva sortida una mica amarga del Ministeri d'Exteriors, a Miguel Ángel Moratinos li quedarà la satisfacció de saber que la seva successora, Trinidad Jiménez, no s'ha desviat de la línia que ell havia traçat sobre la posició de la Unió Europea respecte a Cuba. En l'estrena en seu comunitària, la ministra va aconseguir que els seus col·legues europeus acordessin explorar vies d'acostament al Govern de l'illa. Amb aquest objectiu, els ministres dels Vint-i-set van donar el mandat a Catherine Ashton, responsable de la Política Exterior comunitària, perquè iniciï contactes amb les autoritats de l'Havana.

Aquest important pas en les difícils relacions no significa que s'hagi alterat l'anomenada posició comuna, fixada el 1996 a petició del llavors president del Govern espanyol, José María Aznar. De fet, els ministres van confirmar ahir aquella posició que supedita les relacions amb el règim castrista a un procés de democratització. Però la novetat està en la constatació que alguna cosa es mou a l'illa. L'alliberament de més de 40 presos polítics des de principis d'estiu, l'anunci que es preparen altres excarceracions, així com les reformes econòmiques adoptades per les autoritats, obligades, això sí, pel desastre econòmic en què el castrisme ha sumit el país, s'han vist a Brussel·les com uns passos en la bona direcció que cal explorar. La decisió presa ahir es produeix pocs dies després que el Parlament Europeu concedís el premi Sakhàrov, que reconeix la lluita per la llibertat de consciència, al dissident Guillermo Fariñas, un recordatori del camí que encara li queda a Cuba per recórrer.

L'obertura per part de la Unió Europea d'una fase exploratòria serà considerada per molts, dins i fora de Cuba, per sectors dissidents i per presos excarcerats, i a Espanya, pel PP, com una traïció. No obstant, negar-se a aprofitar els senyals que vénen de l'illa, encara que siguin de moment una mica boirosos, seria perdre l'oportunitat de contribuir tant com sigui possible a un procés de reformes i a ajudar en una futura i desitjable democratització de l'illa. Com molt bé va dir la ministra en el seu primer consell de ministres europeu, Cuba ha donat un senyal. Ara la Unió Europea hi ha de respondre.