Petit observatori
Quan els cognoms parlen
He vist l'esquela del senyorJosep Puig.No he tingut el gust de conèixer-lo ni he estat mai al seu poble, que si no m'equivoco és Vilanova del Vallès. Sota el nom del difunt es podia llegir aquesta referència: «En Josep de l'estanc».
Aquesta precisió seria impossible en l'esquela d'un ciutadà barceloní. En una ciutat gran, la gent s'identifica pels cognoms que figuren en el DNI. Uns cognoms que s'hereten i que s'han de fer constar sovint, tenint en compte que vivim en una societat rigorosament documental. Hem de signar un rebut o un contracte, hem de posar el nostre nom i els nostres cognoms en una petició administrativa, i no es pot tenir accés a un compte bancari, al carnet de conduir, a la Seguretat Social sense fer constar el nostre nom complet
En un poble, sobretot si és petit, la gent pot ser identificada socialment amb una referència que no consta en cap paper. «En Josep de l'estanc», per exemple. Suposo que aquest costum va de baixa, però en altres temps havia estat molt estès, i responia a una necessitat. Si hi havia tres Joan, en un poble, era comprensible, per no confondre's, precisar que es parlava d'en Joan del Molí, del Joan Ferrer o del Joan de la Rossenda. Arribava un moment que el molí ja no existia, que aquell Joan no era ferrer com el seu pare, i que la Rossenda ja s'havia mort però la seva popularitat perdurava.
Així van néixer els cognoms. A partir de l'ofici d'un avantpassat, d'un lloc on s'havia viscut, d'una característica personal. O sigui, Fuster o Forner, Bosc o Plana, Ros o Prim.
Fa molts anys, a la Segarra, conversant amb uns homes en una plaça, em van explicar que en aquell poble la gent es coneixia sobretot pels noms de les cases. «El de cal Baster, diguem. I cal Fum. I que em matin si recordo com es diuen els de cal Fum». Un altre home s'hi afegí: «Tenim noms estranys, al poble. Com cal Cagamutxu. I no hi ha qui els esborri, aquests noms. Mireu, l'altre dia enSerafí Moncunill, de ca l'Espartero, va haver de fer la declaració i va posar-hi Serafín Espartero. ¡Ni se'n va recordar, que es deiaMoncunill.
El primer cognom del senyorJosep Puig i Agustíens indica que algun avantpassat llunyà vivia en una discreta elevació de terreny. Com en el cas dePujol, Pujal, Puigcerver, Puigverd, Puigcercós...Els cognoms parlen.
