Del 'Prestige' a les Canàries

La premsa gallega de fa uns dies va anunciar que s'acaba de descobrir, vuit anys després, que Foment no va aportar gravacions clau del dia que va allunyar elPrestigei que tant la jutge com la fiscalia rebutgen reclamar-les ara per no demorar el judici. Es veu que els ha entrat la pressa. Es veu, també, que la notícia sobre l'«ocultació» de proves no és mentida, ja que ningú va desmentir allò que la premsa del 22 i 23 d'octubre va comunicar als lectors gallecs una mica interessats en el tema.

Els que tinguin memòria recordaran el que llavors es va escriure aquí sobre els disbarats comesos durant les maniobres que van acabar enfonsant el petroler capitanejat perApostolos Mangouras.Al cap d'un any, alguna sensata premsa madrilenya va publicar reportatges insistint en el que s'havia comentant llavors aquí.

Quan hi ha un bon temporal, un vaixell s'ha de posar a la capa, o sigui, s'ha de capejar; és a dir, posar la popa a l'onatge i, amb poques revolucions en les màquines, deixar-se portar, a pocs nusos de velocitat, fins que el temporal amaini. ¿Què es va fer amb elPrestige?En lloc de fondejar-lo en aigües manses i envoltar-lo de tres barreres, situant en les seves últimes vores un parell de petrolers que succionessin els possibles vessaments, el que es va fer va ser remolcar-lo, oferint el seu costat més malferit al temporal, fins que, després de set dies, l'onatge va acabar partint-lo per la meitat.

¿Per què es va obrar així? Probablement per precipitació i fins i tot per falta d'informació, ja que no de coneixements. A ningú se li va acudir parlar per telèfon amb mitja dotzena de capitans que estiguessin al càrrec de sis petrolers de les mateixes característiques per preguntar-los què farien si els seus vaixells es trobessin en circumstàncies semblants a les delPrestige.¿I per què no se'ls va acudir? Doncs perquè a l'estany del Retiro no hi solen navegar petrolers, entesa sigui laboutadeen els seus justos termes ja que, laboutade,no ho és tant.

Si es té memòria d'una altra catàstrofe que hi ha hagut a les costes gallegues, la delCason, és possible recordar com la perillosa càrrega que no va arribar a deflagrar es va passejar sense rumb per les carreteres gallegues durant hores. ¿Per què? Perquè qui havia d'entendre les ordres, on li van dir alleujar la càrrega, va entendre allunyar la càrrega i així va passar el que va passar.

El tercer president de Galícia, és a dir, l'avui senador Fraga,va propugnar l'ampliació de les aigües jurisdiccionals gallegues fins a les 14 milles nàutiques fora de puntes; és a dir, a partir dels caps que extremen els interiors de les ries. No li va fer cas ningú. Bé, algunes persones sí; tot i que insuficient. Però encara no vam aprendre que, amb una gestió gallega de les crisis provocades per aquestes dues catàstrofes, les tragèdies patides o no ho haurien estat o haurien estat molt, però molt, inferiors.

Fa dies, la premsa més patriotera del país s'ha escandalitzat amb la declaració de les aigües interiors, les que hi ha entre les illes i les envolten, com a aigües jurisdiccionals canàries, com si aquestes no fossin espanyoles i es delegués la seva jurisdicció a una potència estrangera. Tot i que antiga, l'experiència que té qui els escriu fa sospitar que aquestes aigües, com passa en altres arxipèlags, hagin tingut fins ara la condició d'aigües internacionals. Si fos així, el que s'ha fet seria un pas endavant i no un pas enrere.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Si mal no es recorda, aigües internacionals van ser les que envolten els arxipèlags de les illes Madeira i Açores fins que, per reclamació portuguesa, van passar a ser de jurisdicció de les illes. ¿S'han preguntat tants injuriadors de les suposades o reals maldats alienes si podria passar el mateix en aquest cas i les aigües canàries passessin de ser internacions a ser espanyoles, un cop es considerin canàries? I fins i tot no sent així, la gestió d'aquestes aigües, portada a terme per espanyols canaris, ¿no serà molt més efectiva i pràctica, molt més ben desenvolupada per la gent que les navega i les coneix, que per llunyans buròcrates madrilenys, per molt nacionalistes espanyols que se sentin i molt patriotes que es manifestin?

Últimament s'estan fent atacs a l'Estat de les Autonomies amb argumentacions tan poc sostenibles com la que qüestiona aquesta decisió del Govern central en concordança amb els canaris que pretenen una millor i més eficaç gestió de les seves responsabilitats. El sistema autonòmic no suposa un desmembrament d'Espanya, una ruptura de la seva unitat, sinó més aviat una altra manera d'entendre-la i d'arbitrar-la; de moment, al marge dels excessos que es puguin haver produït i dels quals el madrileny seria un exemple preclar, els governs autonòmics són part tan essencial de l'Estat com ho pugui ser el Govern central. Ignorar-ho és un símptoma d'una clara ignorància, però ignorar-ho deliberadament i conscientment és una mostra fefaent d'una cosa molt més greu que els lectors sabran qualificar en la seva deguda forma. Admetem, doncs, que els canaris cuidin i protegeixin unes aigües que són de tots nosaltres i deixem-nos de gamberrades. Escriptor.