Art sacre: ni vençuts ni vencedors

Aquest any se n'han complert 15 del traspàs de les parròquies de la Franja de Ponent al bisbat de Barbastre. Com s'ha demostrat posteriorment, el motiu principal va ser reforçar aquest bisbat, perquè, a causa de l'èxode rural, corria el perill de desaparèixer. Va ser l'única remodelació, no es va tenir en consideració la qüestió de la llengua i tampoc la posició dels feligresos. El Vaticà, d'alguna manera, pagava certs favors al sector més conservador de l'Església espanyola. Com sempre, Roma, actuant amb la diplomàcia que la caracteritza, ho va fer en dues tongades. El motiu era poder maniobrar, segons la contestació dels feligresos, de l'Església de Lleida i de les forces polítiques catalanes. Aquests sectors de l'Església espanyola, amb la complicitat del nunciLajos Kada,van fer callar qualsevol reivindicació i el traspàs es va fer plàcidament.

Després d'aconseguir aquesta primera victòria, es van envalentir una mica més i llavors van reivindicar les obres d'art. Però ningú s'esperava la contestació del bisbe de Lleida, de la societat civil i dels polítics catalans. Per més decrets que s'han fet, de moment, les obres no han estat traspassades.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Segons ha fet saber el Vaticà, darrerament, les relacions de la Santa Seu amb Catalunya han canviat i aquestes es veuran simbolitzades amb la visita que el Papa,Benet XVI,farà d'aquí pocs dies a la ciutat de Barcelona. El Papa farà un gest, sense precedents, i utilitzarà la llengua catalana en la majoria dels actes públics programats.

Respecte a l'art sacre de la Franja, és molt difícil que Roma faci un pas enrere, però, si vol que aquestes relacions fructifiquin, seria convenient que utilitzés molt bé la diplomàcia. No hi hauria d'haver ni vençuts ni vencedors. En cas contrari, les ferides que s'obririen serien difícils de cicatritzar.