Dues mirades
Foc cavernari
ElLucasamb prou feines té cinc anys, està estirat a l'alfombra intentant muntar un cotxe de bombers. La conversa dels seus pares li arriba a trossos. Suficients per comprendre que estan preocupats.
-No en facis cas. Al final no ho faran.
-Doncs jo tinc por. Ja podem anar emmarcant les fotos del nostre casament.
ElLucasestava a punt d'encaixar l'escala, però les paraules del seu pare l'han posat nerviós. Sempre havia pensat que la por era cosa seva. Temors infantils que es dilueixen entre els braços dels grans. ElLucasallarga la mà tant com pot. Ho sabia. Té els braços curts per envoltar el seu pare.
-Podria ser el primer pas del retrocés.
-Només és xerrameca. Aquesta temporada es porten els homes durs.
-Però reconeix que la tolerància no està de moda. Si ell guanya, ¿fins on serà capaç d'arribar?
ElLucasnota que l'estan mirant. De sobte, s'han quedat callats. I no s'aclareix amb l'escala. Li agradaria demanar ajuda als pares, però potser no estan per a jocs de nens. Tot i que ara tots dos semblen molt avorrits o molt tristos. S'aixeca i els dóna el camió.
-¡Mira que bé! Un voluntari per apagar fogueres cavernàries.
ElMigueli elDavidesclaten a riure. ElLucasno sap per què, però també riu. ¿Qui entén aquests grans?
