La imparable economia exponencial
La utopia del mercat perfecte
Cal que les empreses entenguin la lògica d'internet i apliquin noves formes de servir el client
La utopia del mercat perfecte_MEDIA_1 /
Ara fa unes quantes setmanes, vaig publicar en aquestes pàgines un article de títol inusual -1, 2, 4, 8, 16, 32, ...-, on intentava explicar el poder de les funcions exponencials com a exemple del potencial de la nova economia digital. Dèiem que actualment està emergint un nou sistema productiu basat en unes regles i en uns valors diferents dels de la societat industrial tradicional en la qual encara estem vivint. Una de les característiques d'aquest nou model productiu és la nova economia exponencial. Aquest concepte inclou les parts de l'economia que evolucionen seguint taxes de creixement molt elevades i sostingudes, com les computadores, les xarxes o els continguts digitals entre d'altres. No és fàcil entendre els mecanismes que actuen en aquestes activitats. Ho intentarem analitzant un exemple concret, com el cas d'eBay.
Quan una empresa ven un producte o servei obté uns ingressos per les vendes i té unes despeses directes que són aquelles despeses directament relacionades amb la fabricació i distribució del producte, com matèries primeres, salaris, transport, energia, etcètera. El resultat és un marge brut que deduïts els costos d'estructura (direcció, costos financers, etcètera) ens donarà el benefici.
Si les despeses directes són properes a zero, el marge brut serà igual a l'ingrés i els beneficis seran un percentatge enorme dels ingressos. Això es el que ha aconseguit l'empresa eBay aprofitant les funcions exponencials de les xarxes. Aquest objectiu impossible d'assolir en una economia tradicional (fabricar una taula sempre tindrà un cost directe significatiu, la fusta, la feina dels treballadors, l'energia, etcètera) és avui possible en l'economia en xarxa.
Pierre Omidyar,emprenedor d'AuctionWeb (nom originari d'eBay), volia crear un «mercat perfecte» on compradors i venedors poguessin actuar lliurement. Els compradors tindrien accés a tota la informació i tots els venedors tindrien les mateixes oportunitats de vendre els seus productes. No hi haurien posicions dominants ni monopolis. Internet permetria arribar a la vella utopia d'un mercat perfecte.
El 1995,Omidyar va desenvolupar una petita web de subhastes, AuctionWeb, que permetia als usuaris llistar i fer ofertes sobre els articles sense càrrec, a un preu mínim determinat, i la competència entre ofertes establiria el preu final o preu de mercat. A finals de 1995 havia rebut 10.000 ofertes. A poc a poc,Omidyarva anar millorant el seu pla de negoci, cobrant dels venedors si la venda es produïa (obtenien un benefici) i deixant-ho gratuït pels compradors (sense compradors no hi havia negoci). La tarifa final als venedors era un percentatge sobre el preu de venda. Posteriorment hi va introduir una petita comissió per publicar l'article per la venda.
Sembla que un element clau de l'èxit fou que no s'intervenia ni en l'objecte ni en el pagament entre comprador i venedor. L'entrega del producte i el pagament corresponien totalment als agents de la transacció, venedor i comprador.
A finals de 1996, AuctionWeb va ingressar 350.000 dòlars amb unes despeses mínimes, les de gestió de la web. El marge brut superava el 80% dels ingressos. En aquella mateixa època l'empresa Onsale intentava un negoci similar però només generava un marge brut inferior al 10%. La diferència era que Onsale actuava de forma tradicional adquirint els productes, controlant-ne la qualitat, enviant-los al client. Així assegurava la qualitat de la transacció però tenia uns costos directes molt superiors i no aprofitava el potencial d'internet.
L'any 1997 a partir de l'experiència inicial d'AuctionWeb, es crea eBay (Echo Bay Technology Group), que fa un fort creixement i passa a facturar 3 milions de dòlars el primer trimestre de 1998. En aquella època va passar a cotitzar a la borsa amb un valor de 2.000 milions de dòlars. El 1999, tres anys després de la seva creació, eBay ocupava 1.500 persones i permetia unes transaccions d'uns 5.000 milions de dòlars. S'ha de tenir en compte que, per exemple, Microsoft va tardar uns 19 anys a generar la mateixa activitat econòmica amb un marge brut molt inferior. Internet permet models de negoci amb costos directes mínims, com hem vist pel cas d'eBay, que podríem estendre a altres casos com Google, Ryanair, Skype o Cisco entre d'altres.
¿És possible repetir aquest fenomen a Espanya? La resposta és sí, i casos com Infojobs, Privalia, Softonic o BuyVIP entre d'altres ens ho confirmen. Només
Notícies relacionades-¿només?- cal entendre la lògica de la xarxa i aplicar-hi noves formes de donar servei a usuaris i clients. En definitiva, cal innovar aprofitant el potencial d'internet. És la revolució digital.
Amb aquesta revolució ja res no tornarà a ser igual, és una ona imparable. Ens agradi o no, ens hi hem d'adaptar i tenir la capacitat individual i col·lectiva de saber aprofitar el seu enorme potencial. Només depèn de nosaltres . President de la Fundació Btec.