Un canvi per aixecar Catalunya

Sovint em pregunten quines seran les prioritats de CiU per a Catalunya en els propers quatre anys. A tots responc el mateix: economia i educació. La meva primera i principal prioritat serà aixecar Catalunya i sortir de la crisi. A aquest objectiu dedicaré les reflexions següents.

Sóc conscient que totes les previsions indiquen que serem dels últims a deixar enrere aquesta crisi. Malgrat això, vull donar un missatge de confiança de cara al futur. D'aquesta crisi en sortirem. Catalunya té actius suficients per reaccionar i sortir-ne reforçada, per bé que algunes solucions a l'actual crisi no puguin ser ni fàcils ni ràpides. Per això defenso un canvi polític.

El canvi polític no vol dir només un canvi de Govern, de sigles o de cadires. Vol dir liderar des del Govern un canvi profund de mentalitat i manera de fer les coses. Però amb el canvi polític no n'hi ha prou. Tot el país s'haurà de posar a treballar per recuperar la confiança i per tornar al camí del creixement. I això ha de venir, en primer lloc, per la recuperació de valors com l'esforç, la feina ben feta, l'estalvi, la responsabilitat, la solvència o la seriositat. Valors que han identificat històricament la manera de ser de Catalunya.

És cert que la situació de partida no és la més favorable: atur del 17%, taxa de risc de pobresa del 20%, fracàs escolar del 30% i atur juvenil del 40%. Cap país pot encarar així el seu futur. Si no superem la crisi econòmica actual les conseqüències socials seran encara més greus i no ens podrem plantejar cap repte com a país. Per tant, tenim dues feines: recuperar el creixement econòmic i crear ocupació, i fer un canvi d'orientació del model productiu per evitar repetir errors passats.

Ara no és el moment d'apujar els impostos que poden retardar la recuperació. La nostra aposta passa per la moderació fiscal. És per això que, si les condicions pressupostàries ho permeten, revocarem els augments aplicats en els darrers mesos.

Una altra feina que cal fer és retornar la normalitat al finançament d'empreses i famílies. L'accés adequat al crèdit és per a l'activitat productiva com el sistema circulatori per al cos humà. Ja podem tenir un bon cor o el millor dels cervells, que si la sang no arriba a totes les parts del cos, no anirem endavant.

En aquest sentit, les mesures aplicades fins ara no han funcionat. Cal impulsar un potent pla d'avals públics que permeti a les entitats financeres reduir el risc que assumeixen al tancar una operació i cal exigir l'aplicació de la llei de morositat entre Administració i les empreses, aprovada per unanimitat a les Corts.

I, finalment, si fan falta recursos per crear aquest sistema d'avals i per pagar a l'hora es pot fer una emissió de bons, però en lloc de destinar-la com ara a cobrir necessitats de tresoreria la dediquem a finançar l'activitat productiva del país.

La indústria, la internacionalització i la innovació són les apostes de futur. És necessària una política industrial activa que potenciï els factors de productivitat de la nostra economia.

Tenim una indústria que necessita infraestructures que vertebrin el país, com el Corredor Mediterrani i l'Eix Ebre-Pirineus. Caldrà, a més a més, poder gestionar les nostres pròpies infraestructures. ¿De què serveix tenir una gran terminal si al final el seu destí principal és proporcionar viatgers a l'aeroport de Madrid?

No pot ser que els polítics i governants sempre apel·lin a la millora de la competitivitat i productivitat de les empreses i s'oblidin sistemàticament de promoure la competitivitat en allò que és directament de la seva competència, en allò que no poden delegar en altres: és a dir, l'Administració pública. Una Administració que ha de ser reformada basant-nos en tres objectius: austeritat en la gestió, agilitat administrativa i aprimament de les estructures polítiques de l'Administració.

I, en darrer terme, apostem per un pacte fiscal amb l'Estat per tenir plena capacitat de gestionar els nostres impostos, que ens doni més recursos i que ens permeti reduir el dèficit fiscal fins a la meitat. Part del nostre futur ens el juguem aquí. Si volem ser competitius no pot ser que cada any deixem marxar entre el 8 i el 10% de la renda que Catalunya genera sense cap límit. Sóc conscient de les dificultats que comporta aconseguir-ho, però, si comptem amb el suport majoritari de la societat catalana, al final ens n'acabarem sortint.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Perquè totes aquestes propostes siguin possibles ens cal un nou govern, seriós, fort i coherent; la coresponsabilitat amb tota la societat; i restaurar el valor social de l'empresa, entesa com el punt de trobada entre empresaris i treballadors. Volem que el futur Govern de CiU sigui un Govern que actuï. No es tracta només d'anar administrant el dia a dia, cal lideratge. És a dir, visió a llarg termini, coratge, iniciatives, voluntat d'assumir riscos, ser capaç de rectificar quan calgui. Aquest serà el nostre compromís per aixecar Catalunya. Aquest serà el meu compromís.

President de CiU.