¿Cunit, un conflicte privat?

El Jutjat Penal número 2 de Tarragona ha condemnat a un any de presóBenbrahim, imam de Cunit (Baix Penedès), i a nou mesosAbdul-Rahman el-Osri, president de l'associació Casa Islàmica de Cunit, per «coaccions greus» aFàtima

Ghailan, mediadora cultural del consistori. La sentència inclou també una ordre d'allunyament i la prohibició de comunicar-se amb la mediadora durant dos anys. Fins aquí, tot sembla raonable. A partir d'aquí, tot són desencerts.Osriha dit que no veu necessari deixar de liderar la comunitat musulmana del municipi i tanca el tema dient: «És cosa de la nostra comunitat». Per la seva banda,Judith Alberich,alcaldessa del consistori, afirma que es tracta d'un conflicte privat. Doncs bé, al meu entendre no és ni una cosa ni l'altra.

No és cosa d'una comunitat. L'afirmació del senyorOsriamaga quelcom de mafiós, de caciquil, i, per suposat, està ben lluny de ser l'afirmació d'algú a qui li importi la democràcia. De fet, abans que esclatés tot el conflicte que ara s'ha jutjat, un informe de l'ajuntament ja descrivia la comunitat que presideixOsricom una associació unipersonal, centrada en la seva persona. De cap manera el senyorOsries pot sentir amb el dret de representar tota la comunitat musulmana de Cunit. Com a màxim, és el representant d'un grupuscle de gent que té una visió intransigent de l'islam.Fàtimatambé és musulmana i no sembla encaixar bé en aquesta comunitat. Com ja ha quedat demostrat, els condemnats es creuen amb el dret de decidir qui és i qui no és un bon musulmà.

No és un conflicte privat. Aquesta afirmació em recorda el que abans passava amb el maltractament a les dones. Ningú movia un dit perquè era un conflicte privat, un assumpte domèstic. Han fet falta moltes campanyes de sensibilització social perquè penetrés en l'imaginari social que el maltractament a les dones és cosa de tots. Aquesta manera d'entendre una agressió l'únic que fa és deixar soles les víctimes i incrementar la seva sensació d'indefensió. I, a la vegada, no animen altres persones que poden tenir problemes similars a denunciar-ho.

Per la seva BANDA, la Comissió Islàmica, l'òrgan representatiu de l'islam davant del Govern espanyol, ha optat per una neutralitat que resulta més que indignant. «No demanarem als musulmans de Cunit que canviïn de líders», ha afirmat el secretari general de la Comissió,Riad Tatari. Mimon Khalix,secretari de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, ha estat un dels pocs representants d'una part de la comunitat musulmana que han dit clarament que pel prestigi de l'islam s'hauria d'expulsar els condemnats de l'associació.

Escric aquest article perquè no em resigno que s' accepti amb tanta naturalitat que aquest és un assumpte d'una comunitat. Precisament és aquesta visió comunitarista de la societat la que no ens podem permetre en una societat cada vegada més mestissa, identitàriament rica i plural.Farhad Dalal,psicoanalista anglès, originari de l'Índia i expert en dinàmiques grupals i en conducció de grups, diu que les cultures (i, al meu entendre, també s'hi poden incloure les religions) no són aquelles entitats unitàries i homogènies que se'ns vol fer creure. Estan repletes d'opinions diverses i de conflictes. El mateix ocorre amb els individus. No hi pot haver una pertinença autèntica. No és possible que hi hagi una proclamació de pertinença estricta que no pugui ser discutida.

Fàtima Ghailanva patir coaccions i assetjament de persones que pensen que només es pot ser musulmà de la manera que elles ho entenen. El fanatisme és contrari a aquesta idea plural de la identitat, de les cultures i de les religions.

I, en canvi, només aquesta visió plural i complexa de l'individu i de les cultures -que per altra banda defensen molts més intel·lectuals, entre els quals destacariaTzevetanTodorov, Kwame Anthony Aappiah, Amin Maalouf, Abdelwahab Meddeb, Edward Said, Wole Soyinka, Amartya Seni un llarg

etcètera- ens pot ajudar a no fragmentar la nostra societat en comunitats tancades en elles mateixes que s'ignoren o, pitjor, que lluiten per imposar-se.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De cap manera una coacció o qualsevol altre tipus d'abús es pot despatxar com un assumpte privat o com un assumpte que incumbeixi només una comunitat.Fàtima Ghailanha demostrat ser una dona que té integrades perfectament totes les seves pertinences en la seva identitat. És musulmana, originària del Marroc, catalana i dona lliure. I és perfectament lliure de decidir com s'ha de vestir, com ha d'educar els seus fills i amb qui es vol relacionar.

Aquest és un cas important perquè ens mostra amb claredat que la comunitat musulmana, com totes les comunitats, no és una. I és molt possible que conflictes com aquest tornin a sorgir perquè, malauradament, no són pocs els líders religiosos que miren d'imposar la seva visió de l'islam en comptes d'acceptar la complexitat de la comunitat que representen. Psicòleg i escriptor.