¿Una oportunitat per a Europa?

En l'última dècada, el suport popular al procés d'integració europea ha disminuït gradualment. Aquesta baixada en el suport ciutadà és en part reflex d'una insatisfacció amb el funcionament de la Unió Europea i el model europeu que s'ha acabat configurant; en altres paraules, som testimonis d'un progressiu distanciament dels ciutadans vers les institucions europees (visible, per exemple, en la disminució de la participació en les eleccions al Parlament Europeu).

En aquest sentit, la introducció de la figura de la iniciativa ciutadana europea en el Tractat de Lisboa és un canvi substancial en el paper que els ciutadans europeus poden desenvolupar. La iniciativa té per objecte transferir un cert grau de poder als ciutadans a l'hora d'iniciar procediments legislatius. Actualment ens trobem al final del procés per aprovar el reglament que ha de regular la forma en què els ciutadans europeus podrem dirigir-nos a la Comissió Europea per proposar unalleieuropea.

No és nou per als europeus poder interpel·lar les institucions democràtiques dels respectius països per demanar l'inici d'un tràmit legislatiu per aprovar una llei. A Catalunya ho hem viscut recentment. ¿Què passarà a nivell europeu? Penso que l'activitat dels ciutadans serà abundant, és a dir, que faran un ús actiu d'aquesta eina, i que ens sorprendrà l'interès que desperta aquesta iniciativa per tramitar o iniciar processos de redacció delleiseuropees. S'haurà complert finalment l'objectiu d'Alain LamassoureiJürgen Meyer,que el 2004 van publicar un llibre (Transnational democracy in the making) en suport de canals democràtics més directes.

Sense entrar en gaires detalls tècnics, val a dir que la proposta de regulació de la iniciativa ha estat treballada pel Parlament Europeu, i que després de la consulta a la ciutadania mitjançant el llibre verd, la Comissió ha elaborat una proposta amb un bon nombre d'articles i annexos dels quals destaquen diverses conclusions. Les virtuts del text, agrupades en quatre blocs, són les següents: en primer lloc, tindrem un instrument a l'abast de la ciutadania dels 27 estats membres per iniciar un acte legislatiu. En segon lloc, es confia enormement en les noves tecnologies. En tercer lloc, es demana una estricta transparència en la descripció dels fons econòmics que han de facilitar l'organització de la iniciativa, per conèixer quines són les persones o organitzacions que són al darrere de la iniciativa, i en quart i darrer lloc, es fa partícip del procés als estats membres en la recollida de signatures.

Tot i això, hi ha unes preguntes que encara no tenen resposta, però que podran tenir-ne aviat. També n'hi ha d'altres que penso que no tindran resposta i haurem d'esperar a veure com es desenvolupen les primeres iniciatives. Un element clau: ¿no són massa les 300.000 signatures que demana la Comissió per registrar la iniciativa? Els organitzadors d'una iniciativa n'hauran de recollir un milió, un cop s'iniciï el procés. Però abans es demana que s'obtinguin 300.000 signatures de tres països diferents. Un altre aspecte important: la proposta no només ha de tenir el suport d'un milió de ciutadans, sinó que a més ha de provenir d'un nombre determinat d'estats membres, un terç o un quart. La qüestió és que no s'està promovent la integració europea ja que estem més pendents de les realitats nacionals que del que succeeix a la Unió.

D'altra banda, la valoració de la Comissió i els adjectius que fa servir per decidir si una proposta es vàlida o no són poc concrets. La regulació fa esment del caràcter abusiu i no seriós de la iniciativa. Aquests adjectius deixen massa marge de discrecionalitat en mans de la Comissió per considerar la iniciativa no vàlida.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

EN DARRER LLOC, es diu que en tot moment es demana que la Comissió ha de tenir una motivació jurídica i no política a l'hora de valorar la proposta. En vista del que indica la proposta de reglament, aquest fet no es produirà tan fàcilment i el caràcter tècnic que es demana a la Comissió serà una il·lusió. Així ho veiem tant en la forma en què es preveu l'arbitrarietat de la Comissió per admetre una iniciativa i registrar-la, com en el moment en què un cop recollides les signatures pot decidir no iniciar el procés legislatiu i apartar la iniciativa, sense més ni més.

Aquestes i altres preguntes segurament aniran sorgint, però confiem que la Comissió i l'experiència de les persones amb responsabilitat dins de l'organisme donin solució a les situacions que es presentin per tal que la iniciativa legislativa popular es converteixi en una eina democràtica per fer participar els ciutadans europeus en el procés d'integració europeu, i confirmar la dita deRousseau que ens recordaKaufmann:«Les persones necessiten lleis pel govern de la vida pública; si tothom està implicat en el disseny d'aquestes lleis, aleshores, en l'anàlisi final, cadascú només s'ha d'obeir a si mateix. El resultat: autoregulació enlloc de dominació d'uns sobre uns altres». Director de la Fundació Catalunya Europa.