Camps & Ecclestone

Els deliris de grandesa amb rerefons electoralista que han caracteritzat no poques actuacions de la Generalitat Valenciana des que l'ocupa Francisco Camps s'estan veient seriosament tocats per la realitat de la crisi. La València liderada pel PP, que aspirava -i encara aspira-

a desbancar Barcelona com a punta de llança de l'arc mediterrani sense regatejar mitjans per a aquest objectiu, no ha tingut més remei que donar per insostenible la continuïtat d'un dels seus projectes estrella, l'organització del Gran Premi d'Europa de fórmula 1, perquè li genera un dèficit de més de 20 milions d'euros anuals.

Convé recordar que la concessió d'aquest GP, concebut com a rèplica al que es disputa a Montmeló, es va forjar dies abans de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007, i que Bernie Ecclestone, que fa i desfà com li sembla en el món de la F-1, va condicionar públicament l'adjudicació al fet que Camps i l'alcaldessa Rita Barberá guanyessin els comicis. Un ham ben groller que va tenir el seu efecte. Però la viabilitat financera del capritx es basava en els beneficis de la urbanització de l'entorn del port -per on discorre el circuit de la carrera- i la crisi ha truncat el conte de la lletera. D'aquesta manera, Camps ha quedat atrapat en la seva maniobra i ha estat finalment víctima d'un Ecclestone amb el qual té moltes similituds pel que fa a ambició i a mètode per veure-la satisfeta. Les víctimes, com acostuma a passar, són els fons públics, i en aquest cas, a més, els aficionats al motor, que van veure com es mercadejava electoralment amb la seva il·lusió. Lamentable.