El torn
Tema electoral: la independència
Aquesta campanya electoral és poc emocionant, però alliçonadora. Hi ha qui pensa que, contràriament al que s'esperava, no ha girat entorn de temesidentitaris. En discrepo completament: la independència nacional -que avui és l'autèntic nom de la identitat catalana- és el gran tema electoral. La reivindiquen, és clar, els tres grups independentistes que es presenten. Iniciativa-Verds, per la seva banda, es mostra sempre respectuosa amb aquesta opció. Al capdavall, té molts militants que hi simpatitzen.
El que resulta sorprenent i interessant és que els grups més propers a l'espanyolisme hagin estat els més actius a l'hora de parlar de la independència de Catalunya. Sembla, doncs, que ja no són ells els que marquen l'agenda dels grans temes polítics. Repassem breument què està passant.
El PSC ens fa saber que no és independentista, cosa que ja sabia tothom. ¿Per què ho diu, per què ho posa com a gran eslògan? Doncs, perquè el PSC adquireix perfil quan s'oposa a la independència. Per això n'ha de parlar més que ningú.
El PP, sempre obsessionat amb el tema, ara encara més. Veu independentistes fins i tot allà on no n'hi ha, i arriba a dir queMontillahi ha treballat a favor. El PP es presenta, ai, com a no-nacionalista, peròRajoyés capaç de dir que no pactarà amb qui no s'hagi alegrat de la victòria dela roja. La cosa és patètica, pensant sobretot en Espanya, perquè el PP allà hi pot guanyar.
Els Ciudadanos hi pinten poc, però arraconen sempre el català i el Govern de Catalunya, mentre fan veure que el castellà necessita protecció urgent. Ja es veu quin nacionalisme defensen ells.
La situació em sembla excel·lent. Sigui quin sigui el resultat electoral de diumenge -¿amb sorpreses?-, la independència és el tema: CiU s'ho rumia; ERC, Solidaritat i Reagrupament la volen. Els altres, la temen. Anem bé.
