Pas històric al Palau

Ha hagut de ser un esdeveniment tan desgraciat com el desfalc del Palau de la Música el que provoqués un esdeveniment històric: les primeres eleccions en els 120 anys de vida de l'Orfeó Català, l'alma mater del Palau. Ha estat un esdeveniment feliç perquè, malgrat la falta de costum en la institució, les eleccions han mobilitzat un terç de l'electorat i n'ha sorgit una candidatura clarament vencedora, la de Mariona Carulla, que inicia un mandat amb total legitimitat.

El programa amb què ha guanyat els comicis és senzill i meridià. Austeritat, nou codi ètic, separació entre òrgans de govern i executius, a part d'unificar les estructures jurídiques, el pressupost i la plantilla per als tres organismes que integren el Palau: Orfeó, Fundació i Consorci. Està molt clar que la nova presidenta vol esborrar del mapa l'entramat utilitzat per Millet per amagar les seves operacions, cosa molt lògica. Tot i que convé assenyalar que el depredador s'hauria servit d'altres mecanismes per buidar les arques del Palau si no hagués disposat d'aquella estructura, i que l'important és la voluntat de robar i la impunitat amb què es podia fer. Per això és molt important que la nova presidenta exerceixi plenament el seu càrrec. Per això, no és bon senyal que dies enrere es precipités en el suport al president en funcions, Josep Maria Busquets, que pretenia deslligar la institució de l'obertura d'una investigació judicial separada sobre si hi va haver finançament irregular de CDC. El càrrec que assumeix, ara oficialment, també implica prendre decisions difícils.