Tsunami informatiu amb polèmica

La nova i mastodòntica entrega de documents reservats per part de Wikileaks fa córrer gairebé tanta tinta d'opinió com la mateixa informació revelada. La facilitat amb què s'han alterat -¿potser per sempre?- els mecanismes de protecció d'informació confidencial dels estats és sorprenent. La tecnologia permet avui que un soldat dels Estats Units accedeixi a servidors sensibles del seu país i pugui gravar en un cedé de Lady Gaga un tsunami de dades que després escamparà pel món un grup dirigit pel misteriós Julian Assange. Suficient perquè alguns aplaudeixin i altres aixequin les celles i en recelin.

Entre els primers hi ha Lluís Bassets, que a El País subratlla que cada vegada serà més difícil negar l'interès públic d'aquest tipus de revelacions i aposta per «nous poders o contrapoders emergents no estatals, sorgits de la societat civil global i tecnològica, dels quals Wikileaks només és el primer i més espectacular exemplar». Al mateix diari, Norman Birnbaum, una institució de Georgetown, afirma que la reacció dels EUA, entre la sorpresa i la ira, indica que a aquell país li resulta impossible «sentir el missatge central» de la filtració: «Que el seu aparell imperial persisteix en una tasca cada vegada més impossible, l'extensió del seu poder en un món que s'hi resisteix».A La Vanguardia, Lluís Foix posa de manifest com amb Wikileaks irromp un «periodisme tecnològic que consisteix a penetrar en les entranyes d'un Estat o d'un individu arrencant-los la privacitat a la qual tots pensàvem que teníem dret. (...) Tots tenim un titular a cinc columnes que ens disgustaria veure publicat en un diari. (...) Potser el Gran Germà orwel·lià també vigila la nostra llibertat sense adonar-nos que l'hem perdut».A la premsa de dretes, hi ha anàlisis més escatològiques. Així, a Abc, Alfonso Rojo remata amb un «¡quina cagada, brigada!» la seva crítica a Washington per menysprear que «fins i tot la més humil oficina d'Hisenda o la sucursal bancària més allunyada té mecanismes que fan impossible treure'n informació sensible o emportar-se'n una simple fotocòpia». I Antonio Gala escriu a les pàgines d'El Mundo: «La política, així en general, tothom qui els miri [els papers filtrats], comprovarà que és una merda». Expeditiu.