L'Estat del benestar, a revisió

Els plans del Govern de Rodríguez Zapatero per reformar el sistema públic de pensions, dels quals el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va donar compte a Brussel·les dilluns, i el debat de l'Ecofin per elaborar un document comú en què s'estableixi com s'han de reduir les despeses sanitàries eren objecte d'alguns editorials ahir. Dos puntals de l'Estat del benestar entren de ple en la fase de revisió; és a dir, de retallades.

La Vanguardia diu que, al voltant de les pensions, per començar, el terme «reformar» no significa res més que «retallar». «És molt dur dir-ho

-afegeix-, però aquest és el diagnòstic de tots els experts.» Encara que tots els partits de l'arc parlamentari fa tres anys que discuteixen sobre l'assumpte en el marc del Pacte de Toledo, no hi ha resultats concrets. Des del punt de vista del diari del grup Godó, aquesta pobra eficàcia respon al fet que «cap partit s'atreveix a parlar clar, a dir la veritat als ciutadans i a afrontar el problema amb rigor».

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El País entén que l'actitud del Govern davant d'aquest problema li ha restat credibilitat a l'exterior. Per això el commina a complir el termini límit del 28 de gener que ell mateix s'ha imposat per tenir tancats els canvis. I utilitza els tres punts bàsics dels plans del mateix Executiu per exigir la posada en marxa de la reforma, encara que de mica en mica. «Si es vol augmentar l'edat de jubilació, val més que es faci de manera progressiva, en un termini raonable; i de la nit al dia no hauria de passar-se d'un període de còmput de 15 anys treballats per calcular la prestació a tota la vida laboral». També apunta la conveniència d'efectuar distincions en cada cas a l'ampliar l'edat als 67 anys, de manera que no es discrimini els treballadors que hagin cotitzat durant més anys.

Expansión prefereix fixar-se en els projectes de reforma de les prestacions sanitàries. En primer lloc, retreu a l'Executiu central que hagi «recorregut per ara a la solució més fàcil, però també més perjudicial, és a dir, rebaixar per decret el preu dels medicaments i canviar les regles del joc de l'establiment del preu dels medicaments genèrics». Des del seu punt de vista, la primera reforma sanitària ha de passar per «la introducció del copagament per prestació de serveis».